M’he animat a escriure sobre el tema del Castell, en vista de les poques informacions que he vist del que ha estat una gran fita pel poble de Sentmenat: la consecució de la propietat d’aquest emblemàtic edifici. A més, algunes d’aquestes semblen que vulguin més malmetre que ajudar, a part també de confondre més que d’aclarir. Això sí: ho faré des d’una visió més personal de les vivències viscudes, amb esperit crític, aportant altres punts de vista i que tampoc serà un relat minuciós de les dades i dates malgrat en deixi algunes (penso que aquesta feina amb més profunditat la deixo pels historiadors i/o periodistes especialitzats que, més imparcialment i amb més temps, ho poden fer millor).
Llegeix més

Potser cansat de les declaracions de polítics empestats o de futbolistes obtusos, cansat de notícies insensates sobre la crisi o sobre alts directius de caixes que s'apugen el sou un 50%, em refugio en lectures que em proporcionen plaer i coneixement mentre avança aquest agost estrany, ara fresc, ara calorós, tothora desconcertant. Dies enrere vaig llegir Maletes perdudes, de Jordi Puntí, una novel·la ben escrita però un pèl avorrida, segurament per excés de metratge. Després em vaig entusiasmar amb els volums autobiogràfics d'Elias Canetti, que parlen d'una de les èpoques més interessants de la història moderna: els anys situats entre les dues guerres mundials del segle XX.
Llegeix més

Tenien tota  la legitimitat que els hi donava la força del milió de catalans que es van manifestar contra la sentencià del tribunal constitucional retallant l’Estatut. Podien  donar per una vegada un cop de puny sobre la taula de l’estat i dir prou.  Tenien l’obligació de deixar de banda els interessos de partit i posar-se a defensar tots junts el que el poble de Catalunya els hi demanava: No acceptar la sentència perquè la nostra voluntat com a poble està per sobre de la d’un grupet de jutges espanyols.
Llegeix més

Ha arribat a les meves mans, de forma anònima, una carta de la sra. Carola Camp adreçada a l’alcaldessa de Sentmenat que, en defensa del meu honor i per la gravetat de la petició que s'hi formula, em veig obligat a fer pública ja que hi surto mencionat de forma menyspreable i sense cap possibilitat de defensa.

La seva lectura no té desaprofitament, amb la qual vull donar exemple del què he dit i explicat sobre La ruïna de Sentmenat. La transcric literalment:

NÚRIA COLOMER
Ajuntament de Sentmenat

Sentmenat, 15 de juny 2010

Benvolguda Núria:

Ja recordaràs que el Sr.
Llegeix més

Sembla que aquest blog, sigui el de la colla gegantera de Sentmenat, però no ès així, és el meu personal. Aquest, probablement serà el meu últim escrit parlant dels gegants de Sentmenat, ja que fa poc he deixat la presidència. Però l'altre dia endreçant papers i records de l'etapa gegantera a Sentmenat 1991-2007, he trobat una notícia que va sortir al DIARI DE SABADELL, del dia 1 de setembre de 1994. Em permeto passar aquest article de l'origen de la gegantona Laia, és en castellà o sigui que no el traduïre:

" El último encargo del escultor local Antoni Marquès está ya acabado y será dado a conocer el domingo en Sentmenat.
Llegeix més

A qui es pot culpar?

Amb la perspectiva de tres anys i des d’una opinió més personal, crec que es poden donar informacions sobre els fets viscuts amb motiu de les eleccions municipals de maig 2007. Amb això no vull dir que no accepti el resultat que hi va haver: una majoria absoluta per a CiU a Sentmenat. Al contrari el resultat és digne i clar, així ho vaig reconèixer en el seu dia i ho continuo reconeixent. Faltaria més!

Ara val a dir que el PSC de Sentmenat, durant tot el procés des del 2003 al 2007 (amb diferents executives al front d’ell), i ho dic així de clar, no va treballar per la unitat dels i les socialistes de Sentmenat.
Llegeix més