

Així de convençut anava aquell vailet, no més de dos anys si els tenia, de la mà del seu avi que l'havia recollit de l'escola bressol.
I és que el meu barri s'ha omplert de vida quotidiana des que hi ha el Sentmenuts.
Des del setembre, el que al matí eren sumiquejos i rebequeries al migdia esdevenien rialles i converses interessants.
Llegeix més
333 lectures
2 comentaris
Núria VS Pietat,
Sánchez versus Colomé. DUES DONES, de moment, es presenten com alcaldables a les eleccions municipals de Sentmenat.
No és el primer cop que això passa, però la situació sí és una primícia: ambdues encapçalen, respectivament, els dos partits amb més representació ciutadana al consistori i una d’elles és l’actual alcaldessa, que opta a la reelecció. Tot plegat un fet digne de ser anotat a l’agenda històrica del nostre poble en un dia com avui, 8 de març de 2011.
Llegeix més
1338 lectures
4 comentaris
No. No és el que sembla.
És que ja no sé què som ni com a poble, els catalans. Com més ens ho treballem més fort ens trepitgen i de més lluny ens esbatussen!!!
Ara resulta que l'art SÍ TÉ FRONTERES. Si més no, l'art català.
En aquest cas em refereixo al setè art, el CINEMA.
Haig de fer un gran esforç per creure'm el que llegeixo als diaris i comprovo a tv3, en una entrevista a la carta:
L'Acadèmia de Cinema Català NO podrà presentar pel·lícules als Òscars de Holliwood.
Llegeix més
En realitat potser tu et demanaràs un te i jo una camamilla, però la qüestió és que haurem aconseguit el que volíem: enraonar una estona.
A més d'agradar-me molt conversar, em meravellen les coses del llenguatge com aquesta:
En comptes de dir -Enraonem una estona?, proposem -Fem un cafè?
I au! Enraonem una estona, prenem alguna cosa -que no sigui dit- i tan contents.
Per cert, us hi heu fixat?
Mira que en som, de treballadors, els catalans (això no ho diu el tòpic?).
Llegeix més