Diumenge, 9.1.2011. 22:35 h
Fem un cafè?
En realitat potser tu et demanaràs un te i jo una camamilla, però la qüestió és que haurem aconseguit el que volíem: enraonar una estona.
A més d'agradar-me molt conversar, em meravellen les coses del llenguatge com aquesta:
En comptes de dir -Enraonem una estona?, proposem -Fem un cafè?
I au! Enraonem una estona, prenem alguna cosa -que no sigui dit- i tan contents.
Per cert, us hi heu fixat?
Mira que en som, de treballadors, els catalans (això no ho diu el tòpic?). Contínament FEM i FEM...
Nosaltres FEM un cafè (en altres idiomes el prenen), FEM petons (no els DONEM pas), FEM unes copes (tampoc les prenem que ens "tindrien per lladres"!)", FEM cagar el Tió per Nadal (no "caguem el tió" -uix quin mal!!- com s'ha mal-mediatitzat),...
Ja ho veieu.
M'agrada enraonar i m'encanta el llenguatge. La ironia i el sentit de l'humor m'agraden com a companys, sempre de la mà del respecte, sobretot quan s'ha d'afrontar una realitat com la que se'ns presenta als sentmenatencs que vivim la Catalunya del 2011.
Tinc la sensació que no ens esperen uns temps fàcils però sí decissius per al nostre petit país i per a Sentmenat. Per això és important enraonar, dialogar entre nosaltres, teixir i enfortir una xarxa social que resisteixi qualsevol sutrac.
Els sentmenatencs tenim l'oportunitat de poder "fer cafès per Internet"... com ara en aquest blog, si voleu, gràcies a la perseverança i el treball a la xarxa durant anys de Sentmenat.com.
Què us sembla? FEM UN CAFÈ?
Jo, amb molt de gust.
Ana Maria Reyes