Dimarts, 8.3.2011. 21:14 h

Duel històric a Sentmenat

Núria VS Pietat,
Sánchez versus Colomé.

DUES DONES,

de moment, es presenten com alcaldables Duel 8 març 2011

a les eleccions municipals de Sentmenat.

No és el primer cop que això passa, però la situació sí és una primícia: ambdues encapçalen, respectivament, els dos partits amb més representació ciutadana al consistori i una d’elles és l’actual alcaldessa, que opta a la reelecció.

Tot plegat un fet digne de ser anotat a l’agenda històrica del nostre poble en un dia com avui, 8 de març de 2011.

No queda gaire lluny el temps en què la dona era vetada del dret a exercir una ciutadania lliure o, si més no, en igualtat de condicions amb l’home.

Ara que sobre el paper tots som iguals, penso que encara cal ser una dona molt valenta per presentar-se a governar un poble com el nostre.

Només per això, la Núria i la Pietat (i totes les dones que estan o han estat en la seva situació) es mereixen la meva màxima admiració i el meu recolzament.

El món, especialment el de la política, ha estat durant molt de temps (per no dir sempre) governat per homes, organitzat a la seva manera, adequat al seu tarannà, fet a la seva mida i segons la seva forma d’interpretar la realitat.

Dones i homes podem tenir igualtat en drets i deures com a ciutadans, en el món laboral, en el món cultural i artístic... però biològicament està clar que no som iguals i això inclou alguna cosa més que uns genitals.

Segons els científics, el cervell masculí és diferent del femení (qüestions de supervivència de l’espècie, es veu). Per tant hem d’acceptar (ainssss!) que home i dona no som iguals.

La Dra. M. J. Legato ens ho explica en el seu llibre “Per què els homes mai recorden i les dones mai obliden?”

Vet aquí el què ens fa diferents en la igualtat: un cervell que controla les emocions, la capacitat de multiplicar l’atenció, l’agudesa d’oïda, la concentració... i tot un seguit de fenòmens “impalpables” que solen diferenciar en termes generals les dones dels homes.

I aquí està la veritable riquesa que suposa treballar plegats: les nostres diferències.

Així, doncs, a l’acció política de Sentmenat sembla que es pot anar consolidant un canvi que, perquè sigui positiu, requerirà uns lideratges intel·ligents capaços de constituir equips de treball equilibrats, formats per dones i homes constructius que treballin pel poble.

Ni dones-florero ni homes-trepa (o viceversa), que d’això ja n’hem tingut alguns a tots els nivells governamentals.

No es tracta de cobrir quotes de “gènere”, de paritats numèriques, sinó de formar un grup que sàpiga fer una política sana (és una utopia?). El líder, home o dona, cal que sigui per sobre de tot “persona” amb veritable “consciència ciutadana”.

Amb tots els respectes i el permís dels senyors, sigui aquest el meu humil homenatge, en el dia d’avui, a les dones de Sentmenat dedicades a la política, ara, abans i sempre.

Ana Maria Reyes
Sentmenat a 8 de març de 2011

1422 lectures

4 comentaris

Imprimir