

No. No és el que sembla.
És que ja no sé què som ni com a poble, els catalans. Com més ens ho treballem més fort ens trepitgen i de més lluny ens esbatussen!!!
Ara resulta que l'art SÍ TÉ FRONTERES. Si més no, l'art català.
En aquest cas em refereixo al setè art, el CINEMA.
Haig de fer un gran esforç per creure'm el que llegeixo als diaris i comprovo a tv3, en una entrevista a la carta:
L'Acadèmia de Cinema Català NO podrà presentar pel·lícules als Òscars de Holliwood.
Llegeix més
En realitat potser tu et demanaràs un te i jo una camamilla, però la qüestió és que haurem aconseguit el que volíem: enraonar una estona.
A més d'agradar-me molt conversar, em meravellen les coses del llenguatge com aquesta:
En comptes de dir -Enraonem una estona?, proposem -Fem un cafè?
I au! Enraonem una estona, prenem alguna cosa -que no sigui dit- i tan contents.
Per cert, us hi heu fixat?
Mira que en som, de treballadors, els catalans (això no ho diu el tòpic?).
Llegeix més