75 lectures
Un comentariUn cúmul de circumstàncies personals que semblen haver-se confabulat a visitar-me plegades m’han mantingut allunyat un parell de mesos de la intervenció activa en aquesta pàgina. Ara, a l’hora de reincorporar-m’hi, necessito un cert temps per reprendre el fil del que havia començat.
No és per guanyar-me la benevolència si dic que em veig com un espontani del Hyde Park de Londres enfilat a la tribuna i abandonat de cop per l’auditori.
Llegir més
dilluns, 12 maig de 2008 | 18:04h
Andreu Rossinyol
Andreu Rossinyol 
Nascut a Sentmenat perquè en un lloc o altre s'ha de néixer, no es considera integrant de "la race des chauvins, des porteurs de cocardes, / les imbécil's heureux qui sont nés quelque part". Pel fet d'haver-se'n apartat quan tenia onze anys, la seva convivència amb el poble s'ha sostingut, com també diu Brassens, sobre dos grans pilars: evitar-se a estones, i a estones invitar-se. Aquesta és la millor manera que coneix d'estimar-lo
Dijous, 08.05.2008. 01:00
«¡Que ve el goril·la!»
Fa dos dijous hi va haver un terratrèmol d’aquells que, per molt localitzats que siguin, sembla que hagin de fer trontollar els fonaments del món. Com ja deia el d’«El goril·la», hi ha vegades que es genera una «Tempesta en una pica d’aigua beneita». Tot desparant taula, mentre anava del menjador a la cuina i de la cuina al menjador i el televisor xerrava sol, vaig sentir-ne el retruny. Amb una barreja d’accés i excés d’incontinència, em vaig posar a escriure les ratlles que segueixen per publicar-les tot seguit, sinó que el meu amfitrió en aquest espai i alhora assenyat conseller em va fer veure l’oportunitat d’esperar uns quants dies.
Llegir més
Dimarts, 22.04.2008. 20:00
J.V.Foix a la seva casa de Sarrià. Barcelona 1954
© Fundació J.V. Foix
D’allò que no interessa gairebé a ningú (1)
J.V.Foix a la seva casa de Sarrià. Barcelona 1954
© Fundació J.V. Foix
Divendres, 15.02.2008. 20:23
Sí, no els persegueixo però no els estimo
Avui hauria de parlar del tema que jo mateix m’havia prefixat, però per fer-ho necessito indefugiblement un opuscle que sé que tinc a casa però que no localitzo. D’altra banda, avui els diaris parlen del caldito que van prendre Zapatero i Monteiro a la nunciatura. A la mateixa plana del diari llegeixo que Fernando Sebastián, arquebisbe emèrit de Pamplona, va dir en un acte: «No ens persegueixen, però no ens estimen.» Més endavant va comentar, referint-se al concordat: «Si es denuncien els acords [amb la Santa Seu], hi perdrà més el Govern que l’Església.
Llegir més
Dimarts, 05.02.2008. 01:33
Can Senosa
© Andreu Masagué
Can Senosa
Can Senosa
© Andreu Masagué
Fa una colla d’anys, m’havia proposat de publicar algun dia un opuscle on, sota el títol ben poca-solta de Tres noms del ram de l’aigua: Guanta, Font de Bou i can Senosa, volia tractar d’aquests tres microtopònims tan propers entre ells. Amb el pas del temps, han sorgit tres circumstàncies que m’han fet variar de rumb: en primer lloc els avenços tecnològics, que, units a la generositat del Jordi Vinyets, em brinden l’ocasió de publicar escrits sense haver-me de gratar la butxaca; en segon lloc la maduració d’algunes idees, que ha dissipat una ceba meva inicial, encaminada a fer-m’ho venir tot rodó; i, ara de poc, els comentaris de dos lectors que, sense ser-ne conscients, m’esperonaven a dur a la pràctica un projecte que potser no hauria passat mai d’això, de projecte.
Llegir més
Dimecres, 23.01.2008. 09:46
El nom d’una font
Abans-d’ahir, anant cap a Sant Sebastià, vam passar per davant de la font de les Noeretes. No parlaré ara de la font com a tal, sinó del seu nom, que en impresos sentmenatencs he vist representat de diverses maneres. Si el nostre sistema ortogràfic es basés en els sons, podríem escriure [nuə'rętəs] i llestos, però la cosa és una mica més complicada.
Els intents contemporanis de simplificació de l’ortografia que van des de Juan Ramón Jiménez, amb la implantació sistemàtica de la jota en comptes de la ge (jeolojía, per exemple), fins al moviment okupa, amb l’ús de la lletra ca per al so gutural, no són més que tímids rebrots de l’ortografia revolucionària que per al castellà propugnava, al segle xvii, el Maestro Gonzalo Correas, un destacat humanista, deixeble de Francisco Sánchez de las Brozas (el Brocense), i catedràtic de Grec i Hebreu a la Universitat de Salamanca.
Llegir més
© sentmenat.com, 1996-2008 | crèdits | avís legal