divendres, 3 setembre de 2010 | 10:50h
Andreu Rossinyol
Andreu Rossinyol

El bloc
Perfil


Andreu Rossinyol logo rss

Nascut a Sentmenat perquè en un lloc o altre s'ha de néixer, no es considera integrant de "la race des chauvins, des porteurs de cocardes, / les imbécil's heureux qui sont nés quelque part". Pel fet d'haver-se'n apartat quan tenia onze anys, la seva convivència amb el poble s'ha sostingut, com també diu Brassens, sobre dos grans pilars: evitar-se a estones, i a estones invitar-se. Aquesta és la millor manera que coneix d'estimar-lo


ultims articles

etiquetes

arxiu



altres blogs


Dilluns, 19.1.2009. 01:00 h

Relat oficial d’un ple extraordinari abrandat

Relat oficial d’un ple extraordinari abrandat Ajuntament de Sentmenat (c. 1990)

Acabava el meu article anterior dient que tindria continuació. Ara que m’ha vagat de passar per l’ajuntament a copiar l’acta en qüestió, en publico la part principal. M’ha semblat preferible de donar veu a la versió oficial perquè això em dispensa de fer-ne interpretacions personals. Posat a respectar aquesta versió, he mirat de ser-hi fidel fins i tot en els detalls més insignificants i m’he abstingut també de cridar l’atenció sobre els errors evidents de redacció.
Llegeix més



Etiquetes: ple, entitats, local

lectures 1320 lectures comentari Cap comentari



Divendres, 7.11.2008. 11:00 h

La Casa de Andalucía i els partits locals

L’anunci que ha fet Esquerra Republicana a Sentmenat d’examinar els tractes de favor de què ha estat objecte la Casa de Andalucía ha aixecat polseguera. És molt possible, com sol passar, que la polseguera ens tapi els ulls. El maig del 2002 vaig publicar un opuscle titulat Un clan, dos clans, tres clans, quatre clans, cinc clans, dintre de la col·lecció rebatejada per a l’ocasió amb el nom de «Cada Clan de Celis», que, almenys pel que jo en sé, no va crear gens de polèmica.
Llegeix més





Diumenge, 5.10.2008. 11:10 h

Tots/-es som pops/-es

Tots/-es som pops/-es Home i dona

Aquest títol m’ha vingut suggerit per l’exemple, tret del Càntic dels càntics, amb què he clos l'article anterior. El terme popa, del llatí pŭlpa, significa ‘polpa’, ‘molla’, ‘palpís’, i en els parlars del català occidental s’usa per designar la mamella. Si a la parròquia de Borredà, sense anar més lluny, es venera la Mare de Déu de la Popa, no és gaire aventurat de suposar que es tracta de la imatge d’una mare donant el pit al seu fillet.
Llegeix més





Diumenge, 5.10.2008. 11:00 h

La cuca fera

La cuca fera Gàrgola

A les Balears és conegudíssima una glosa que, amb algunes variants, fa així:

Una figa, per ser bona,
ha de tenir tres senyals:
clivellada, secaiona
i picada de pardals.

Això té una interpretació recta que no escandalitza ningú; però al mateix temps n’admet una altra d’inequívoc caràcter sexual. Si és probable que un català continental en copsi l’ambigüitat ja d’entrada, per l’ambivalència de figa, un mallorquí se sent inclinat a donar-hi preferentment el sentit figurat perquè el terme correlatiu pardal, que per a ell significa també ‘membre viril’, acaba de fer la balançada cap a aquest costat.
Llegeix més



Etiquetes: eufemismes

lectures 791 lectures comentari Cap comentari


publicitat


Dilluns, 15.9.2008. 01:00 h

Un joc entretingut

Un joc entretingut Inscripció de tais i punts

En un text medieval anònim titulat pels editors Llibre de tres hi ha una sentència que fa així: «Tres coses [se] poden fer al lit que non cal hom levar: Déu pregar e ahorar bé a ssi mateix e gratar lo cul.» D’aquestes tres coses que es poden fer al llit sense necessitat de llevar-se, la primera i la tercera són tan clares que no demanen explicació. La segona, en canvi, sí que és susceptible de ser mal interpretada: no significa ‘adorar-se bé (adverbi) a si mateix’ –cosa que gramaticalment és inacceptable i que resulta desconcertant pel que fa al sentit–, sinó ‘augurar-se bé (substantiu) a si mateix’, és a dir, ‘augurar-se prosperitat’.
Llegeix més



Etiquetes: joc

lectures 1053 lectures comentari 2 comentaris



Dimecres, 23.7.2008. 06:00 h

Alaba’t, ruc, que a fira et duc

Alaba’t, ruc, que a fira et duc Ajuntament de Sentmenat

Fins ara, llevat d’un comentari del tot escadusser, m’havia estat de dir res sobre el nou govern municipal. Com que veig que ells celebren el primer any de mandat amb tota mena de focs d’artifici, potser que no els faci el desaire de mantenir-me apartat dels fastos.

No puc negar que amb l’entrada de CiU al govern municipal hi ha hagut un canvi espectacular. I que aquesta és una percepció força generalitzada ho indiquen l’enquesta d’aquesta mateixa pàgina web i els elogis rebuts en més d’una ocasió del Diari de Sentmenat.
Llegeix més



lectures 1371 lectures comentari 7 comentaris



Dijous, 10.7.2008. 01:00 h

D’allò que no interessa gairebé a ningú (2)

D’allò que no interessa gairebé a ningú (2) Josep Carner

De les obres de Josep Carner n’hi ha nombroses edicions, però amb voluntat de completes només dues, fins ara: el volum de poesia titulat Obres completes (Barcelona: Selecta, 1957) i el que, sota el mateix títol, aplega poesia i prosa (Barcelona: Selecta, 1968). Aquest segon, n’hi ha per tirar-lo a la bassa, de tantes errates traïdores com conté. Per aportar-ne un sol exemple entre una infinitat, en el rodolí pertanyent a Auques i ventalls que fa així: «Palplantat i lluent, si li venia / un accés de singlot, dimitiria», la primera paraula hi surt impresa «Palpant».
Llegeix més



lectures 876 lectures comentari Cap comentari


publicitat


Dimecres, 18.6.2008. 01:00 h

N’hi ha que no ballen mai amb la més lletja

N’hi ha que no ballen mai amb la més lletja Vells

Subratllava, en l’article anterior, la hipocresia del Grup Municipal Socialista quan ara exigeix als altres amb tota pressa allò mateix que ell no ha fet durant anys de vida regalada. A la columna que aquesta formació publicava a l’últim butlletí municipal hi ha encara un parell més d’estupideses que potser han passat per alt als lectors i de les quals vull parlar entre l’escrit d’avui i el vinent. Pertanyen totes dues a l’àmbit del llenguatge políticament correcte, aquesta plaga que els polítics contribueixen tant a difondre.
Llegeix més





Dijous, 5.6.2008. 11:00 h

Fotre’s del mort i del que el vetlla

Fotre’s del mort i del que el vetlla Cal Milionari

Més d’un deu haver observat que a Josep Vilaró Capella li professo una devoció especial. De fet, no crec que, descomptant els meus familiars més pròxims, hagi dedicat mai a ningú tantes hores, tants esforços. El tal Vilaró és moralment un traïdor als seus companys locals de partit, socialment un paràsit i políticament un cadàver, una ànima en pena que ni reposa ni deixa reposar. El dia que abandoni l’actual ofici de marmanyer polític i es guanyi les garrofes con el sudor de su frente –i no pas con el sudor del de enfrente, com fa ara–, el deixaré definitivament en pau.
Llegeix més





Dijous, 8.5.2008. 01:00 h

«¡Que ve el goril·la!»

Fa dos dijous hi va haver un terratrèmol d’aquells que, per molt localitzats que siguin, sembla que hagin de fer trontollar els fonaments del món. Com ja deia el d’«El goril·la», hi ha vegades que es genera una «Tempesta en una pica d’aigua beneita». Tot desparant taula, mentre anava del menjador a la cuina i de la cuina al menjador i el televisor xerrava sol, vaig sentir-ne el retruny. Amb una barreja d’accés i excés d’incontinència, em vaig posar a escriure les ratlles que segueixen per publicar-les tot seguit, sinó que el meu amfitrió en aquest espai i alhora assenyat conseller em va fer veure l’oportunitat d’esperar uns quants dies.
Llegeix més




publicitat



peu

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat de sentmenat.com

© sentmenat.com, 1996-2010

creativecommons