D’Herodes a Pilat, o de rodes a pilars

Com que arribo a la inauguració a cintes tallades i copes buides, m’estalvio –i de retop estalvio també al lector– el parlament congratulatori, que d’altra banda ja han fet, amb més competència que jo, els que han acudit puntualment a l’acte. Tan sols anticipo des d’ara que en aquest concert de veus m’hauré de limitar a interpretar música celestial. Tenint en compte que les meves estades a Sentmenat són de caps de setmana –¿potser, doncs, n’hauré d’acabar dient Setmanat?–, qualsevol pot comprendre que no estic en les millors condicions per parlar del que s’hi fa o s’hi deixa de fer.

Però avui, excepcionalment, sí que tracto d’un cas que ens toca de prop. L’altre dia, visitant l’exposició de fotografies del Pepet del Cafè, vaig coincidir amb el Joan de la Colamina justament davant de les retrospectives de la font del Fargues, i va ser inevitable que reprenguéssim una vella conversa. Resulta que la Colamina, als volts del 1970, va oferir a l’ajuntament de llavors la mola d’aixafar olives perquè servís de taula en aquell paratge, que acabava de ser restaurat. I així es va mantenir durant uns quants anys, fins que les aigües de la font es van contaminar de resultes de la urbanització de més amunt, i la gent va deixar de freqüentar-la. Per si això fos poc, una torrentada va tombar la mola i tot va quedar malmès. Al cap d’un temps, i de la nit al dia, la pedra va desaparèixer d’allà. Una persona ben identificada però de qui no estic autoritzat a revelar el nom es va adonar que la mola ornamentava el jardí d’una de les torres de Can Vinyals i ho va comunicar al Joan, que, presentant-se al lloc, la va reconèixer. ¿Què calia fer, en aquesta situació? És evident que l’antic propietari no la podia anar a reclamar per la via directa: si l’havia donada a l’ajuntament per a un ús determinat, era l’ajuntament qui s’havia de basquejar per recuperar-la. Recordo que fa anys, quan sortia la Revista de Sentmenat, ja ho vaig denunciar en un article, però el govern municipal de torn, que no era gens sensible a aquestes menuderies culturals, no en va fer cas. Ara que ha plogut molt d’ençà de llavors i que és d’esperar que hagi fet saó, torno a posar el tema sobre la taula, en la confiança que l’ajuntament actual sabrà defensar com és degut els interessos d’un particular, que en aquest cas són també els de tots els sentmenatencs.

Etiquetes: entorn natural. patrimoni col·lectiu, font del fargues, ajuntament de sentmenat

557 lectures 2 comentaris