Fotre’s del mort i del que el vetlla

Més d’un deu haver observat que a Josep Vilaró Capella li professo una devoció especial. De fet, no crec que, descomptant els meus familiars més pròxims, hagi dedicat mai a ningú tantes hores, tants esforços. El tal Vilaró és moralment un traïdor als seus companys locals de partit, socialment un paràsit i políticament un cadàver, una ànima en pena que ni reposa ni deixa reposar. El dia que abandoni l’actual ofici de marmanyer polític i es guanyi les garrofes con el sudor de su frente –i no pas con el sudor del de enfrente, com fa ara–, el deixaré definitivament en pau.

Però el fet és que no vull parlar tant d’aquest individu com del PSC sentmenatenc, tot i que qui n’és l’ànima, el cos i alguna cosa més és ell. El PSC local, doncs, sembla que es rearma: a part dels pamflets a què ens té avesats, acaba d’estrenar un òrgan d’informació que porta per capçalera Hi som! (Jo crec que hauria estat més encertat de titular-lo Som-hi!, que almenys no possibilitaria el joc fàcil de replicar-los que no hi són tots.) Val a dir que en certs aspectes, llegint-los, fa la impressió que han adoptat la divisa de fotre’s del mort i del que el vetlla.

És de sentit comú que un lladre no pot dir a un altre: «¡Ets un lladre!», simplement perquè la pretesa acusació perdria tota credibilitat. Si de cas hi ha d’haver una gradació, com per exemple: «D’acord, jo sóc lladre; però tu ets lladre i mig.» On sí que hi ha una gradació notable és entre l’escrit del PSC publicat al butlletí d’informació municipal núm. 4 (març-abril del 2008), i el que aquest mateix partit publica a la seva pàgina web. El primer es titula «No tindrem residència per la gent gran a Sentmenat», mentre que el segon és força més contundent: «CiU ens vol deixar sense residència i centre de dia a Sentmenat». En aquest segon carreguen del tot les tintes: «La decisió de deixar-nos sense aquest equipament per part de CiU, creiem que només es deu a la prepotència que dóna la majoria absoluta de CiU, amb la Sra. Núria Colomé com alcaldessa.» És ben bé allò que diuen que la sogra no es recorda de quan era nora. I ho rematen així: «En conclusió, han canviat d’idea, tenen altres prioritats, o realment no els interessa aquest projecte [és a dir, el de construir la residència a Can Peric], ni fer polítiques reals adreçades a la gent gran i a les famílies d’aquests.»

Haver de mastegar sempre els mateixos contraarguments és altament enutjós, i ara no tinc ganes de repetir-los; però, si algú es vol documentar sobre l’interès que han demostrat el senyor Vilaró i companyia a fer el centre de dia o la residència, pot consultar a l’hemeroteca local les nombroses accions que Jaume Verdaguer, Vicenç Mira, jo mateix i molts altres vam haver d’emprendre quan ell era alcalde.

(Continuarà.)