Acabava el meu article anterior dient que tindria continuació. Ara que m’ha vagat de passar per l’ajuntament a copiar l’acta en qüestió, en publico la part principal. M’ha semblat preferible de donar veu a la versió oficial perquè això em dispensa de fer-ne interpretacions personals. Posat a respectar aquesta versió, he mirat de ser-hi fidel fins i tot en els detalls més insignificants i m’he abstingut també de cridar l’atenció sobre els errors evidents de redacció.
Llegeix més

Més d’un deu haver observat que a Josep Vilaró Capella li professo una devoció especial. De fet, no crec que, descomptant els meus familiars més pròxims, hagi dedicat mai a ningú tantes hores, tants esforços. El tal Vilaró és moralment un traïdor als seus companys locals de partit, socialment un paràsit i políticament un cadàver, una ànima en pena que ni reposa ni deixa reposar. El dia que abandoni l’actual ofici de marmanyer polític i es guanyi les garrofes con el sudor de su frente –i no pas con el sudor del de enfrente, com fa ara–, el deixaré definitivament en pau.
Llegeix més