dissabte, 11 febrer de 2012 | 07:41h
Andreu Rossinyol
Andreu Rossinyol
Nascut a Sentmenat perquè en un lloc o altre s'ha de néixer, no es considera integrant de "la race des chauvins, des porteurs de cocardes, / les imbécil's heureux qui sont nés quelque part". Pel fet d'haver-se'n apartat quan tenia onze anys, la seva convivència amb el poble s'ha sostingut, com també diu Brassens, sobre dos grans pilars: evitar-se a estones, i a estones invitar-se. Aquesta és la millor manera que coneix d'estimar-lo
- Relat oficial d’un ple extraordinari abrandat 19.01.2009
- La Casa de Andalucía i els partits locals 07.11.2008
- Tots/-es som pops/-es 05.10.2008
- La cuca fera 05.10.2008
- Un joc entretingut 15.09.2008
- Jaume Carbonell Fidalgo 10 coses que sap la ciència política (i la resta de la gent, no)* 01.02.2012
- Gemma Fruitós Sobre l'article de Joaquim Solé públicat al blog de Josep Vilaró 29.01.2012
- Ana Maria Reyes L'avi ho sap tot 24.01.2012
- Àngels Padilla TEORIA MOLT PERSONAL DE L'ECOSISTEMA 23.01.2012
- Josep Vilaró Perspectives de futur (o no) a l’Ajuntament de Sentmenat 17.01.2012
Divendres, 15.2.2008. 20:23 h
Sí, no els persegueixo però no els estimo
Avui hauria de parlar del tema que jo mateix m’havia prefixat, però per fer-ho necessito indefugiblement un opuscle que sé que tinc a casa però que no localitzo. D’altra banda, avui els diaris parlen del caldito que van prendre Zapatero i Monteiro a la nunciatura. A la mateixa plana del diari llegeixo que Fernando Sebastián, arquebisbe emèrit de Pamplona, va dir en un acte: «No ens persegueixen, però no ens estimen.» Més endavant va comentar, referint-se al concordat: «Si es denuncien els acords [amb la Santa Seu], hi perdrà més el Govern que l’Església.
Llegeix més
2103 lectures
5 comentaris
