Fa una colla d’anys, m’havia proposat de publicar algun dia un opuscle on, sota el títol ben poca-solta de Tres noms del ram de l’aigua: Guanta, Font de Bou i can Senosa, volia tractar d’aquests tres microtopònims tan propers entre ells. Amb el pas del temps, han sorgit tres circumstàncies que m’han fet variar de rumb: en primer lloc els avenços tecnològics, que, units a la generositat del Jordi Vinyets, em brinden l’ocasió de publicar escrits sense haver-me de gratar la butxaca; en segon lloc la maduració d’algunes idees, que ha dissipat una ceba meva inicial, encaminada a fer-m’ho venir tot rodó; i, ara de poc, els comentaris de dos lectors que, sense ser-ne conscients, m’esperonaven a dur a la pràctica un projecte que potser no hauria passat mai d’això, de projecte.
Llegeix més
Andreu Rossinyol
Nascut a Sentmenat perquè en un lloc o altre s'ha de néixer, no es considera integrant de "la race des chauvins, des porteurs de cocardes, / les imbécil's heureux qui sont nés quelque part". Pel fet d'haver-se'n apartat quan tenia onze anys, la seva convivència amb el poble s'ha sostingut, com també diu Brassens, sobre dos grans pilars: evitar-se a estones, i a estones invitar-se. Aquesta és la millor manera que coneix d'estimar-lo
- Relat oficial d’un ple extraordinari abrandat 19.01.2009
- La Casa de Andalucía i els partits locals 07.11.2008
- Tots/-es som pops/-es 05.10.2008
- La cuca fera 05.10.2008
- Un joc entretingut 15.09.2008
- Jaume Carbonell Fidalgo 10 coses que sap la ciència política (i la resta de la gent, no)* 01.02.2012
- Gemma Fruitós Sobre l'article de Joaquim Solé públicat al blog de Josep Vilaró 29.01.2012
- Ana Maria Reyes L'avi ho sap tot 24.01.2012
- Àngels Padilla TEORIA MOLT PERSONAL DE L'ECOSISTEMA 23.01.2012
- Josep Vilaró Perspectives de futur (o no) a l’Ajuntament de Sentmenat 17.01.2012
Can Senosa
Can Senosa
1629 lectures
5 comentarisEl nom d’una font
Abans-d’ahir, anant cap a Sant Sebastià, vam passar per davant de la font de les Noeretes. No parlaré ara de la font com a tal, sinó del seu nom, que en impresos sentmenatencs he vist representat de diverses maneres. Si el nostre sistema ortogràfic es basés en els sons, podríem escriure [nuə'rętəs] i llestos, però la cosa és una mica més complicada.
Els intents contemporanis de simplificació de l’ortografia que van des de Juan Ramón Jiménez, amb la implantació sistemàtica de la jota en comptes de la ge (jeolojía, per exemple), fins al moviment okupa, amb l’ús de la lletra ca per al so gutural, no són més que tímids rebrots de l’ortografia revolucionària que per al castellà propugnava, al segle xvii, el Maestro Gonzalo Correas, un destacat humanista, deixeble de Francisco Sánchez de las Brozas (el Brocense), i catedràtic de Grec i Hebreu a la Universitat de Salamanca.
Llegeix més
