dissabte, 11 febrer de 2012 | 11:31h
Andreu Rossinyol
Andreu Rossinyol
Nascut a Sentmenat perquè en un lloc o altre s'ha de néixer, no es considera integrant de "la race des chauvins, des porteurs de cocardes, / les imbécil's heureux qui sont nés quelque part". Pel fet d'haver-se'n apartat quan tenia onze anys, la seva convivència amb el poble s'ha sostingut, com també diu Brassens, sobre dos grans pilars: evitar-se a estones, i a estones invitar-se. Aquesta és la millor manera que coneix d'estimar-lo
- Relat oficial d’un ple extraordinari abrandat 19.01.2009
- La Casa de Andalucía i els partits locals 07.11.2008
- Tots/-es som pops/-es 05.10.2008
- La cuca fera 05.10.2008
- Un joc entretingut 15.09.2008
- Jaume Carbonell Fidalgo 10 coses que sap la ciència política (i la resta de la gent, no)* 01.02.2012
- Gemma Fruitós Sobre l'article de Joaquim Solé públicat al blog de Josep Vilaró 29.01.2012
- Ana Maria Reyes L'avi ho sap tot 24.01.2012
- Àngels Padilla TEORIA MOLT PERSONAL DE L'ECOSISTEMA 23.01.2012
- Josep Vilaró Perspectives de futur (o no) a l’Ajuntament de Sentmenat 17.01.2012
Divendres, 7.11.2008. 11:00 h
La Casa de Andalucía i els partits locals
L’anunci que ha fet Esquerra Republicana a Sentmenat d’examinar els tractes de favor de què ha estat objecte la Casa de Andalucía ha aixecat polseguera. És molt possible, com sol passar, que la polseguera ens tapi els ulls. El maig del 2002 vaig publicar un opuscle titulat Un clan, dos clans, tres clans, quatre clans, cinc clans, dintre de la col·lecció rebatejada per a l’ocasió amb el nom de «Cada Clan de Celis», que, almenys pel que jo en sé, no va crear gens de polèmica.
Llegeix més
1865 lectures
4 comentaris
