
Com que arribo a la inauguració a cintes tallades i copes buides, m’estalvio –i de retop estalvio també al lector– el parlament congratulatori, que d’altra banda ja han fet, amb més competència que jo, els que han acudit puntualment a l’acte. Tan sols anticipo des d’ara que en aquest concert de veus m’hauré de limitar a interpretar música celestial. Tenint en compte que les meves estades a Sentmenat són de caps de setmana –¿potser, doncs, n’hauré d’acabar dient Setmanat?–, qualsevol pot comprendre que no estic en les millors condicions per parlar del que s’hi fa o s’hi deixa de fer.
Llegir més