divendres, 10 febrer de 2012 | 23:14h
Andreu Rossinyol
Andreu Rossinyol
Nascut a Sentmenat perquè en un lloc o altre s'ha de néixer, no es considera integrant de "la race des chauvins, des porteurs de cocardes, / les imbécil's heureux qui sont nés quelque part". Pel fet d'haver-se'n apartat quan tenia onze anys, la seva convivència amb el poble s'ha sostingut, com també diu Brassens, sobre dos grans pilars: evitar-se a estones, i a estones invitar-se. Aquesta és la millor manera que coneix d'estimar-lo
- Relat oficial d’un ple extraordinari abrandat 19.01.2009
- La Casa de Andalucía i els partits locals 07.11.2008
- Tots/-es som pops/-es 05.10.2008
- La cuca fera 05.10.2008
- Un joc entretingut 15.09.2008
- Jaume Carbonell Fidalgo 10 coses que sap la ciència política (i la resta de la gent, no)* 01.02.2012
- Gemma Fruitós Sobre l'article de Joaquim Solé públicat al blog de Josep Vilaró 29.01.2012
- Ana Maria Reyes L'avi ho sap tot 24.01.2012
- Àngels Padilla TEORIA MOLT PERSONAL DE L'ECOSISTEMA 23.01.2012
- Josep Vilaró Perspectives de futur (o no) a l’Ajuntament de Sentmenat 17.01.2012
Dijous, 8.5.2008. 01:00 h
«¡Que ve el goril·la!»
Fa dos dijous hi va haver un terratrèmol d’aquells que, per molt localitzats que siguin, sembla que hagin de fer trontollar els fonaments del món. Com ja deia el d’«El goril·la», hi ha vegades que es genera una «Tempesta en una pica d’aigua beneita». Tot desparant taula, mentre anava del menjador a la cuina i de la cuina al menjador i el televisor xerrava sol, vaig sentir-ne el retruny. Amb una barreja d’accés i excés d’incontinència, em vaig posar a escriure les ratlles que segueixen per publicar-les tot seguit, sinó que el meu amfitrió en aquest espai i alhora assenyat conseller em va fer veure l’oportunitat d’esperar uns quants dies.
Llegeix més
1552 lectures
Un comentari
