Andreu Rossinyol
Nascut a Sentmenat perquè en un lloc o altre s'ha de néixer, no es considera integrant de "la race des chauvins, des porteurs de cocardes, / les imbécil's heureux qui sont nés quelque part". Pel fet d'haver-se'n apartat quan tenia onze anys, la seva convivència amb el poble s'ha sostingut, com també diu Brassens, sobre dos grans pilars: evitar-se a estones, i a estones invitar-se. Aquesta és la millor manera que coneix d'estimar-lo
- Relat oficial d’un ple extraordinari abrandat 19.01.2009
- La Casa de Andalucía i els partits locals 07.11.2008
- Tots/-es som pops/-es 05.10.2008
- La cuca fera 05.10.2008
- Un joc entretingut 15.09.2008
- Josep Vilaró La notícia és que el Castell és del poble de Sentmenat 31.08.2010
- Roger Vilà Llibres, records... i sant Menna 29.08.2010
- Josep Vilaró La ruïna de Sentmenat (i III): El futur de Sentmenat 29.07.2010
- Miquel Vivet Estem sols 20.07.2010
- Gemma Fruitós Més reflexions en veu alta 15.07.2010
El nom d’una font
Abans-d’ahir, anant cap a Sant Sebastià, vam passar per davant de la font de les Noeretes. No parlaré ara de la font com a tal, sinó del seu nom, que en impresos sentmenatencs he vist representat de diverses maneres. Si el nostre sistema ortogràfic es basés en els sons, podríem escriure [nuə'rętəs] i llestos, però la cosa és una mica més complicada.
Els intents contemporanis de simplificació de l’ortografia que van des de Juan Ramón Jiménez, amb la implantació sistemàtica de la jota en comptes de la ge (jeolojía, per exemple), fins al moviment okupa, amb l’ús de la lletra ca per al so gutural, no són més que tímids rebrots de l’ortografia revolucionària que per al castellà propugnava, al segle xvii, el Maestro Gonzalo Correas, un destacat humanista, deixeble de Francisco Sánchez de las Brozas (el Brocense), i catedràtic de Grec i Hebreu a la Universitat de Salamanca.
Llegeix més
1170 lectures
9 comentaris
