Un cúmul de circumstàncies personals que semblen haver-se confabulat a visitar-me plegades m’han mantingut allunyat un parell de mesos de la intervenció activa en aquesta pàgina. Ara, a l’hora de reincorporar-m’hi, necessito un cert temps per reprendre el fil del que havia començat.
No és per guanyar-me la benevolència si dic que em veig com un espontani del Hyde Park de Londres enfilat a la tribuna i abandonat de cop per l’auditori.
Llegeix més
dijous, 9 setembre de 2010 | 14:51h
Andreu Rossinyol
Andreu Rossinyol
Nascut a Sentmenat perquè en un lloc o altre s'ha de néixer, no es considera integrant de "la race des chauvins, des porteurs de cocardes, / les imbécil's heureux qui sont nés quelque part". Pel fet d'haver-se'n apartat quan tenia onze anys, la seva convivència amb el poble s'ha sostingut, com també diu Brassens, sobre dos grans pilars: evitar-se a estones, i a estones invitar-se. Aquesta és la millor manera que coneix d'estimar-lo
- Relat oficial d’un ple extraordinari abrandat 19.01.2009
- La Casa de Andalucía i els partits locals 07.11.2008
- Tots/-es som pops/-es 05.10.2008
- La cuca fera 05.10.2008
- Un joc entretingut 15.09.2008
- Josep Vilaró La notícia és que el Castell és del poble de Sentmenat 31.08.2010
- Roger Vilà Llibres, records... i sant Menna 29.08.2010
- Josep Vilaró La ruïna de Sentmenat (i III): El futur de Sentmenat 29.07.2010
- Miquel Vivet Estem sols 20.07.2010
- Gemma Fruitós Més reflexions en veu alta 15.07.2010
Dimarts, 22.4.2008. 20:00 h
J.V.Foix a la seva casa de Sarrià. Barcelona 1954
D’allò que no interessa gairebé a ningú (1)
J.V.Foix a la seva casa de Sarrià. Barcelona 1954
863 lectures
Cap comentari
Divendres, 15.2.2008. 20:23 h
Sí, no els persegueixo però no els estimo
Avui hauria de parlar del tema que jo mateix m’havia prefixat, però per fer-ho necessito indefugiblement un opuscle que sé que tinc a casa però que no localitzo. D’altra banda, avui els diaris parlen del caldito que van prendre Zapatero i Monteiro a la nunciatura. A la mateixa plana del diari llegeixo que Fernando Sebastián, arquebisbe emèrit de Pamplona, va dir en un acte: «No ens persegueixen, però no ens estimen.» Més endavant va comentar, referint-se al concordat: «Si es denuncien els acords [amb la Santa Seu], hi perdrà més el Govern que l’Església.
Llegeix més
Dimarts, 5.2.2008. 01:33 h
Can Senosa
Can Senosa
Can Senosa
Fa una colla d’anys, m’havia proposat de publicar algun dia un opuscle on, sota el títol ben poca-solta de Tres noms del ram de l’aigua: Guanta, Font de Bou i can Senosa, volia tractar d’aquests tres microtopònims tan propers entre ells. Amb el pas del temps, han sorgit tres circumstàncies que m’han fet variar de rumb: en primer lloc els avenços tecnològics, que, units a la generositat del Jordi Vinyets, em brinden l’ocasió de publicar escrits sense haver-me de gratar la butxaca; en segon lloc la maduració d’algunes idees, que ha dissipat una ceba meva inicial, encaminada a fer-m’ho venir tot rodó; i, ara de poc, els comentaris de dos lectors que, sense ser-ne conscients, m’esperonaven a dur a la pràctica un projecte que potser no hauria passat mai d’això, de projecte.
Llegeix més
Dimecres, 23.1.2008. 09:46 h
El nom d’una font
Abans-d’ahir, anant cap a Sant Sebastià, vam passar per davant de la font de les Noeretes. No parlaré ara de la font com a tal, sinó del seu nom, que en impresos sentmenatencs he vist representat de diverses maneres. Si el nostre sistema ortogràfic es basés en els sons, podríem escriure [nuə'rętəs] i llestos, però la cosa és una mica més complicada.
Els intents contemporanis de simplificació de l’ortografia que van des de Juan Ramón Jiménez, amb la implantació sistemàtica de la jota en comptes de la ge (jeolojía, per exemple), fins al moviment okupa, amb l’ús de la lletra ca per al so gutural, no són més que tímids rebrots de l’ortografia revolucionària que per al castellà propugnava, al segle xvii, el Maestro Gonzalo Correas, un destacat humanista, deixeble de Francisco Sánchez de las Brozas (el Brocense), i catedràtic de Grec i Hebreu a la Universitat de Salamanca.
Llegeix més
Dimecres, 16.1.2008. 12:00 h
Treballadors de l'Enxanxa, circa 1960.
L'Enxanxa
Treballadors de l'Enxanxa, circa 1960.
Fa un parell de setmanes, movent-me per aquest lloc web (¿o se’n diu pàgina web?; no ho sé mai), vaig clicar la pestanya «Fotos/postals» i, introduint-me a «Fotografies antigues», vaig veure a la pàgina 4 un retrat de grup que porta per peu «Treballadors de l’Enxanxa». Em va alegrar aquest respecte al terme, perquè per certs ambients corre un deliri falsament normalitzador que fa estralls.
Els noms propis, siguin de persona o de lloc, no es poden alterar segons el gust de cada usuari.
Llegeix més
Dilluns, 7.1.2008. 17:14 h
La vaca que feia riure
Al contrari del que se sol dir al començament dels discursos perquè l’auditori no s’espanti, aquí ja previnc el lector anunciant-li d’entrada que seré llarg. Em sembla que el tema s’ho demana.
En uns capítols molt coneguts del Quixot (I, 17 i 18) se’ns expliquen els tribulls que la famosa parella va passar en un hostal que el cavaller havia pres per un castell. Quan, al final de l’estada, l’hostaler reclama la paga, el protagonista se’n va impassible, pretextant que els cavallers errants no havien pagat mai l’acolliment que se’ls dispensava.
Llegeix més
Dimecres, 2.1.2008. 18:51 h
D’Herodes a Pilat, o de rodes a pilars
Com que arribo a la inauguració a cintes tallades i copes buides, m’estalvio –i de retop estalvio també al lector– el parlament congratulatori, que d’altra banda ja han fet, amb més competència que jo, els que han acudit puntualment a l’acte. Tan sols anticipo des d’ara que en aquest concert de veus m’hauré de limitar a interpretar música celestial. Tenint en compte que les meves estades a Sentmenat són de caps de setmana –¿potser, doncs, n’hauré d’acabar dient Setmanat?–, qualsevol pot comprendre que no estic en les millors condicions per parlar del que s’hi fa o s’hi deixa de fer.
Llegeix més
