Al contrari del que se sol dir al començament dels discursos perquè l’auditori no s’espanti, aquí ja previnc el lector anunciant-li d’entrada que seré llarg. Em sembla que el tema s’ho demana.
En uns capítols molt coneguts del Quixot (I, 17 i 18) se’ns expliquen els tribulls que la famosa parella va passar en un hostal que el cavaller havia pres per un castell. Quan, al final de l’estada, l’hostaler reclama la paga, el protagonista se’n va impassible, pretextant que els cavallers errants no havien pagat mai l’acolliment que se’ls dispensava.
Llegir més
dijous, 24 juliol de 2008 | 19:13h
Andreu Rossinyol
Cerca per etiqueta: diccionaris
Andreu Rossinyol 
Nascut a Sentmenat perquè en un lloc o altre s'ha de néixer, no es considera integrant de "la race des chauvins, des porteurs de cocardes, / les imbécil's heureux qui sont nés quelque part". Pel fet d'haver-se'n apartat quan tenia onze anys, la seva convivència amb el poble s'ha sostingut, com també diu Brassens, sobre dos grans pilars: evitar-se a estones, i a estones invitar-se. Aquesta és la millor manera que coneix d'estimar-lo
Publicat el dia 7.1.2008
La vaca que feia riure
332 lectures
Cap comentari1
© sentmenat.com, 1996-2008 | crèdits | avís legal