El dimecres marxem a Itàlia per estar-nos-hi quatre mesos. Sembla que a la gent li costa de creure que el propòsit de l'estada és lícit, laboral, no ociós, malgrat que serà un plaer. Ja hi haurà temps de parlar sobre les vivències, l'entorn, el menjar i el vi, en la mesura que pugui. Però abans hi ha penitència: exàmens. I dic penitència perquè hom creu sovint que en els exàmens els únics que pateixen són els alumnes.
Llegir més

En la darrera entrada d'aquest bloc parlava del col·legi de les monges i de la classe dels nascuts l'any 1968. Aquell grup es va dispersar inexorablement -però, com bé s'ha vist, no definitivament- l'any 1982. Una colla vam decidir continuar estudiant; alguns van matricular-se a l'Institut Manolo Hugué de Caldes de Montbui, i uns altres vam anar a parar al Vidal i Barraquer, a Sabadell. Per a tots, però, aquell setembre va ser la primera vegada que deixàvem el poble sols, sense la companyia dels pares, per anar a un altre poble.
Llegir més