Ara que d’aquest arbre mig caigut que en diuen Església Catòlica, tothom s’hi veu en cor de fer-ne estelles, voldria recordar a una petita part que va dedicar el seu temps a enriquir l’última etapa de la infantesa d’un bon grapat de nois de Sentmenat.   No sé com va començar, però els dissabtes i diumenges i les tardes d’estiu de les nostres vacances, finals dels 60 i principis dels 70, al seminari dels  salesians, acollien a tots el nois de Sentmenat que hi volien anar.
Llegir més

Avui és habitual sentir comentaris sobre la perillositat dels joves: éssers irresponsables que amarguen la vida dels pares, no respecten el professorat ni cap mena de figura amb un mínim d’autoritat, malmeten el mobiliari urbà, criden i esvaloten pel carrer... És a dir, res de bo. No cal dir que aquests comentaris s’agreugen quan es parla dels fills de persones immigrades.

Jo mateix sóc dels que fugen de massa jovent aplegat: penso que només faran soroll i poca cosa més.
Llegir més