divendres, 10 febrer de 2012 | 02:13h

Tots els blogs
Les últimes entrades

Àngels Padilla
Una barcelonina a Sentmenat
Veure visita el bloc
Ana Maria Reyes
Mestra de poble
Veure visita el bloc
Maria Vinyets
Terapeuta ocupacional
Veure visita el bloc
Jordi Torroja
Sentmenat, parada i fonda
Veure visita el bloc
Josep Vilaró
Espai de reflexió personal
Veure visita el bloc
Gemma Fruitós
De Sentmenat de tota la vida
Veure visita el bloc
Roger Vilà
Sentmenatenc a l'exili
Veure visita el bloc
Marc Duran
Estudiant de periodisme
Veure visita el bloc
Miquel Vivet
Aprenent de blocaire
Veure visita el bloc
Jaume Carbonell
Mestre-tites
Veure visita el bloc
Pep Vallbé
Politòleg
Veure visita el bloc
Oriol de la Torre
Escrits ocasionals
Veure visita el bloc
Ignasi Freixes
Problemes domèstics
Veure visita el bloc
Gustau Erill i Pinyot
Passavolant
Veure visita el bloc
Francesc Rodríguez
Graller sentmenatenc
Veure visita el bloc
Jesús Alonso
Mirando con otros ojos
Veure visita el bloc
Jordi Coromines
'Nar-hi 'nant...
Veure visita el bloc
Andreu Rossinyol
Sentmenatenc per atzar
Veure visita el bloc
Jaume Carbonell Fidalgo
Una filosofia de vida
Veure visita el bloc
Susana Martínez
LaSus de cal Tut
Veure visita el bloc
Roger Vilà

Roger Vilà

Sentmenatenc a l'exili

Diumenge, 5.12.2010. 19:27 h

Esperit de contradicció

Fent endreça per casa, m'he ensopegat tot d'una amb un exemplar de l'any 1979 de la revista PatínSport. A la portada apareixen abraçats tres jugadors del Reus Deportiu celebrant el gol que acaben de marcar al FC Barcelona. Un clàssic Barça-Madrid d'avui dia sembla un partidet amistós de mitja costellada comparat amb aquells duels que disputaven en aquella època els equips d'hoquei del Reus i el Barça, una època en què sovint el Sentmenat matagigantes era el tercer en discòrdia. En aquesta foto hi apareix justament Manel Edo, jugador que més endavant esdevindria un dels grans fitxatges de la història del Sentmenat.
Llegeix més


lectures 1780 lectures comentari 4 comentaris


Roger Vilà

Roger Vilà

Sentmenatenc a l'exili

Dissabte, 29.11.2008. 11:35 h

Una final

Remenant documents antics, carpetes esgrogueïdes i revistes desades des de fa qui-sap-lo, he ensopegat amb la fotografia d'un guaperes dels anys vuitanta. No és cap actor de cinema ni cap cantant de moda. És, com podeu veure, un jugador d'hoquei, i, com es dedueix per l'escut de la samarreta, un jugador d'hoquei italià. Els qui ja teniu una edat potser encara el podreu recordar. El reconeixeu?

Aquest jugador, tot i no ser actor, va ser el protagonista principal d'una pel·lícula èpica, d'una d'aquelles grans tragèdies que arriben als cinemes de tant en tant i que al final et deixen amb un regust agredolç.
Llegeix més


lectures 2100 lectures comentari 6 comentaris


Roger Vilà

Roger Vilà

Sentmenatenc a l'exili

Dimecres, 23.1.2008. 19:07 h

El país (i 3)

Quan van arribar els noranta, al poble ja no podíem veure partits de Divisió d’Honor perquè el Sentmenat havia baixat de categoria. Però potser era l’hoquei mateix el qui havia baixat de categoria. L’hoquei, que hauria pogut convertir-se en l’esport nacional, va quedar colgat per tones de futbol, de bàsquet, de cotxes i motos... I la caiguda de l’hoquei va coincidir amb la del país.

Llavors encara no ho sabíem.
Llegeix més


lectures 1688 lectures comentari 2 comentaris


Roger Vilà

Roger Vilà

Sentmenatenc a l'exili

Dissabte, 19.1.2008. 16:16 h

El país (2)

Uns quants anys més tard, les sensacions eren diferents quan era jo qui havia jugat un partit. Recordo que els diumenges en seure a taula encara no m’havia pogut desempallegar de la fortor de la pell podrida dels guants, que em quedava fixada a les mans. La satisfacció per la victòria o la desil·lusió per la derrota anaven acompanyades d’un cansament agradable que m’atuïa el cos.

Potser llavors el pollastre a l’ast ja havia deixat pas a un bon plat d’arròs a la cassola o, si es tractava d’alguna ocasió especial, a un saborosíssim cap de be al forn, especialitat de la casa.
Llegeix més


lectures 1107 lectures comentari Un comentari

publicitat


Roger Vilà

Roger Vilà

Sentmenatenc a l'exili

Dijous, 17.1.2008. 18:17 h

El país (1)

La imatge és perfecta: una cama ferma damunt el patí, l’altra lleugerament aixecada, les dues mans agafant l’estic amb força. Velocitat, potència, bellesa. Quico Alabart travessa la línia de mig camp, veu forat i executa un xut esplèndid. Ni Riera ni Onieva aconsegueixen aturar la bola, però de sota la porteria surt la figura imposant de Ramoneda, tota negra. Ha seguit bé la jugada i s’ha avançat al xut; amb el pit descobert atura la bola i amb un cop d’estic sec la rebutja cap a un costat.
Llegeix més


lectures 1300 lectures comentari 3 comentaris


Roger Vilà

Roger Vilà

Sentmenatenc a l'exili

Dijous, 10.1.2008. 19:23 h

La batalla de Sentmenat (i 2)

Era el matí d'un diumenge de l'any 1978. Des de primera hora pels voltants de la plaça de la Vila es respirava un ambient tens, tallant, propi de la calma abans de la tempesta. Al llarg de la setmana anterior havien tingut lloc reunions i trobades per preparar les operacions, i semblava que tothom sabia quin era el seu paper -més endavant, enmig del fragor de la batalla, tot plegat va ser més aviat un campi qui pugui. La plaça de la Vila seria el primer escenari de les hostilitats: allà tindria lloc la rebuda.
Llegeix més


lectures 1313 lectures comentari 4 comentaris


Roger Vilà

Roger Vilà

Sentmenatenc a l'exili

Divendres, 28.12.2007. 10:40 h

Una manera de començar

Això de començar el bloc és pitjor que situar-se davant un full en blanc. Per això vaig per feina i avanço per on aniran els trets. Fa molts anys que no visc a Sentmenat, i per tant no puc opinar sobre com està ara el poble ni sobre allò que s'hi cou. Les meves visites són curtes i esporàdiques, i només em permeten veure quin bloc de pisos nou s'ha alçat, quin carrer s'ha obert; és a dir, allò que es percep des del cotxe estant i al primer cop d'ull.
Llegeix més


lectures 1272 lectures comentari Un comentari

publicitat




peu

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat de sentmenat.com

© sentmenat.com, 1996-2012

creativecommons