M’acaben de trucar per telèfon des de Santiago de Compostel·la per fer-me una enquesta en nom del Centre d’Investigacions Sociològiques. Ha estat breu; les preguntes eren ràpides i simples. Què en penses, de la situació de l’habitatge? Com veus la immigració? Què et sembla l’actuació del Gobierno? Com jutges la situació econòmica? Dic que eren ràpides i simples perquè la resposta havia de ser: molt bé, bé, malament, molt malament.
Llegir més

No és just. No es pot continuar així. El “Manifiesto por la lengua común” hauria de ser la darrera gota, la que fa vessar el got i fa reaccionar els ciutadans honrats, intel·ligents, lúcids i sensibles. Però ja és hora de dir que no n’hi haurà prou amb una reacció momentània, passiva, tímida. Cal passar a l’acció.

Quan el mateix Vargas Llosa torna a posar el seu nom al servei de la mentida, de la ignomínia, de la incultura, els catalans hem de fer l’esforç d’intentar trencar l’statu quo que arrosseguem des de fa tants anys.
Llegir més

Un dia qualsevol d'aquesta setmana. Em llevo, com sempre, a quarts de set. Vaig cap a la cuina i preparo un cafè. Mentre espero que pugi, poso la ràdio: "Aquesta matinada Pau Gasol..." Canvio ràpidament d'emissora: "El govern de Madrid exigirà la implantació de la tercera hora de castellà abans de..." Tanco la ràdio. Prenc el cafè, em dutxo i me'n vaig a treballar. Al migdia, quan arribo a casa, retiro el correu de la bústia: una carta de la Caixa, la revista del RACC i un fullet publicitari.
Llegir més