Sembla que alguna cosa es mou en el panorama musical i cultural català. Sembla que hi ha gent amb ganes de fer molta feina i de fer-la ben feta. I, cosa que encara és millor, gent amb ganes de fer-nos-ho passar bé sense fer cap concessió a la mediocritat. Darrerament hem vist com apareixien grups com Manel o Mazoni, capaços de dir coses noves i d'oferir alguna cosa més que la majoria: lletres interessants, un so posat al dia, poca presumptuositat. Tenim també un Roger Mas fent miracles amb textos de Verdaguer i goigs solsonencs.
Llegeix més

Són una plaga, una puta plaga de maleducats. I te'ls trobes a qualsevol lloc: pel carrer, a l'autobús, al tren, al metro. ¿És que quan van comprar-se el mòbil no els va arribar el pressupost pels auriculars i per això han de cardar la música pels altaveus? Al màxim volum, amb la màxima distorsió.

L'altre dia al Sagalés, en direcció Barcelona, vaig comptar fins a tres bestioles musicals d'aquestes. Tres nanos que no devien tenir més de 18 anys, cada un armat amb un mòbil amb el volum a màxima potència.
Llegeix més

Ja és cultura popular arribar a l'estiu i veure una quantitat desorbitada de propostes musicals al nostre país, però des de fa un parell d'anys hi ha hagut un augment considerable d'allò que se'n diu "festival", on en una mateixa població, recinte  o espai s'hi organitzen diferents concerts per abastir un públic cada cop més heterogeni.

Els festivals que antany van començar per donar una oferta musical a un determinat públic van acabar apostant per diferents estils i així abarcar altres tendències.
Llegeix més

Una tarda d'aquestes remenava entre els discos de vinil que tenim a casa i em vaig topar amb el maxi-single de la cançó "Our house", dels Madness, mític grup dels vuitanta que acaba de passar per Barcelona per actuar al Sónar. No vaig resisitir la temptació de tornar a escoltar la peça, i de seguida em vaig sentir traslladat a l'any 1982 i al no menys mític "Corralillo" de Sentmenat.

Per si de cas, aclariré que em refereixo a la platea del Coro, una sala que els diumenges a la tarda durant una època inoblidable, a la primera meitat dels vuitanta, es va convertir en discoteca per als joves de Sentmenat que encara no podíem entrar al Pub Peta ni teníem mitjans per desplaçar-nos a altres pobles.
Llegeix més

Les vuit del matí. Dilluns. Puf !   Pujo al cotxe i passats quatre quilòmetres de bosc, zas! La primera caravana de la setmana!   No he arribat al primer semàfor de l’entrada a Sabadell, sí home, allà mateix al costat dels mòduls de l’Escola Oficial d’Idiomes. .. i ja em trobo amb el peu dret al pedal del fré, l’esquerra pitjant l’embragatge i la primera posada per anar avançant uns quants pocs metres.
Llegeix més