Deu ser una manera d'entendre el paisatge, d'afaiçonar-lo, de guarnir-lo per a l'ocasió, amb el pretext sempre útil del progrés i el desenvolupament del país. Algú que té gust i poder es fixa en una part del territori, escull unes muntanyes i hi planta de tot: belles urbanitzacions, antenes de telecomunicacions, torres elèctriques que simulen ser torres Eiffel a escala...
Sentmenat, fins a un punt, és el paradigma d'aquesta manera de treballar el paisatge, almenys per a mi, que hi vaig néixer.
Llegeix més

visita el bloc
952 lectures
Cap comentari



