El 34è president dels Estats Units, Dwight D. Eisenhower, va dir: "El pessimisme mai va guanyar cap batalla. El món pertany als optimistes; els pessimistes són mers espectadors." He llegit aquesta frase i automàticament he pensat: "Ja està, ja m'han descobert. Sóc un pessimista d'aquests que no guanyaran mai cap batalla." Em sembla que se m'ha accelerat el pols i tot.

Després, però, he anat donant voltes a la sentència del personatge en qüestió i m'ha semblat descobrir-hi algunes trampes.
Llegir més

M’acaben de trucar per telèfon des de Santiago de Compostel·la per fer-me una enquesta en nom del Centre d’Investigacions Sociològiques. Ha estat breu; les preguntes eren ràpides i simples. Què en penses, de la situació de l’habitatge? Com veus la immigració? Què et sembla l’actuació del Gobierno? Com jutges la situació econòmica? Dic que eren ràpides i simples perquè la resposta havia de ser: molt bé, bé, malament, molt malament.
Llegir més

Aquest estiu el país és un veritable joc d'ous. Entre manifestos, models de finançament i altres misèries, la calor i una certa ferum de claveguera han acabat escolant-se cap a l'interior de les cases. I no és pas que no hagi plogut, aquesta primavera. Sort n'hi ha hagut. La pluja va netejar el paisatge i l'ambient, ens va fer sentir nets i polits, i ens va fer creure que encara vivíem en un país civilitzat. Però amb la calor han arribat les típiques imatges de la barbàrie, de les hecatombes i el mal gust: homes amb xancletes, meibes i samarretes imperi campant per tot arreu; places inundades de mares estressades que vigilen legions de nens avorrits i cridaners i més estressats encara; finestres obertes d'on surten pudors de fregits o músiques atordidores; televisors engegats les 24 hores del dia i al màxim volum.
Llegir més

Un dia qualsevol d'aquesta setmana. Em llevo, com sempre, a quarts de set. Vaig cap a la cuina i preparo un cafè. Mentre espero que pugi, poso la ràdio: "Aquesta matinada Pau Gasol..." Canvio ràpidament d'emissora: "El govern de Madrid exigirà la implantació de la tercera hora de castellà abans de..." Tanco la ràdio. Prenc el cafè, em dutxo i me'n vaig a treballar. Al migdia, quan arribo a casa, retiro el correu de la bústia: una carta de la Caixa, la revista del RACC i un fullet publicitari.
Llegir més

Els dos darrers caps de setmana, potser per allunyar-me dels sorolls, dels paisatges de totxos o qui sap si per allunyar-me de mi mateix, vaig decidir escapar-me fora d'allò que es coneix com el cinturó de Barcelona, lluny dels fums i l'asfalt.

Potser va ser l'atzar, potser va ser la curiositat o, qui sap, potser va ser l'esperança de creure que segurament s'exagerava quan es parlava de la falta d'aigua als pantans del país. Immensa va ser la meva decepció al veure amb els meus propis ulls la crua realitat.
Llegir més