Sembla que alguna cosa es mou en el panorama musical i cultural català. Sembla que hi ha gent amb ganes de fer molta feina i de fer-la ben feta. I, cosa que encara és millor, gent amb ganes de fer-nos-ho passar bé sense fer cap concessió a la mediocritat. Darrerament hem vist com apareixien grups com Manel o Mazoni, capaços de dir coses noves i d'oferir alguna cosa més que la majoria: lletres interessants, un so posat al dia, poca presumptuositat. Tenim també un Roger Mas fent miracles amb textos de Verdaguer i goigs solsonencs.
Llegeix més

Un cúmul de circumstàncies personals que semblen haver-se confabulat a visitar-me plegades m’han mantingut allunyat un parell de mesos de la intervenció activa en aquesta pàgina. Ara, a l’hora de reincorporar-m’hi, necessito un cert temps per reprendre el fil del que havia començat.

No és per guanyar-me la benevolència si dic que em veig com un espontani del Hyde Park de Londres enfilat a la tribuna i abandonat de cop per l’auditori.
Llegeix més

Fent endreça per casa -per Nadal, qui res no endreça res no val-, he recuperat una capsa que hi havia sota un dit de pols als dalts d'un armari. I dins la capsa hi he trobat un bloc.

Parlo del Bloc de Sentmenat de 1992. Ara som a l'era dels blocs, però en aquella època a Sentmenat ja se'n va fer un. Era, esclar, d'una altra mena: un bloc de paper amb un full per a cada dia de l'any, que contenia el santoral i una col·laboració d'alguna de les prop de trenta persones que hi van participar.
Llegeix més