Fent endreça per casa, m'he ensopegat tot d'una amb un exemplar de l'any 1979 de la revista PatínSport. A la portada apareixen abraçats tres jugadors del Reus Deportiu celebrant el gol que acaben de marcar al FC Barcelona. Un clàssic Barça-Madrid d'avui dia sembla un partidet amistós de mitja costellada comparat amb aquells duels que disputaven en aquella època els equips d'hoquei del Reus i el Barça, una època en què sovint el Sentmenat matagigantes era el tercer en discòrdia. En aquesta foto hi apareix justament Manel Edo, jugador que més endavant esdevindria un dels grans fitxatges de la història del Sentmenat.
Llegeix més

Potser cansat de les declaracions de polítics empestats o de futbolistes obtusos, cansat de notícies insensates sobre la crisi o sobre alts directius de caixes que s'apugen el sou un 50%, em refugio en lectures que em proporcionen plaer i coneixement mentre avança aquest agost estrany, ara fresc, ara calorós, tothora desconcertant. Dies enrere vaig llegir Maletes perdudes, de Jordi Puntí, una novel·la ben escrita però un pèl avorrida, segurament per excés de metratge. Després em vaig entusiasmar amb els volums autobiogràfics d'Elias Canetti, que parlen d'una de les èpoques més interessants de la història moderna: els anys situats entre les dues guerres mundials del segle XX.
Llegeix més

A qui es pot culpar?

Amb la perspectiva de tres anys i des d’una opinió més personal, crec que es poden donar informacions sobre els fets viscuts amb motiu de les eleccions municipals de maig 2007. Amb això no vull dir que no accepti el resultat que hi va haver: una majoria absoluta per a CiU a Sentmenat. Al contrari el resultat és digne i clar, així ho vaig reconèixer en el seu dia i ho continuo reconeixent. Faltaria més!

Ara val a dir que el PSC de Sentmenat, durant tot el procés des del 2003 al 2007 (amb diferents executives al front d’ell), i ho dic així de clar, no va treballar per la unitat dels i les socialistes de Sentmenat.
Llegeix més

D’acord, m’acuso: sóc el primer de fer-ho. Avui, a la xarxa, tothom opina de tot, de qualsevol manera, i es queda tan ample. Ens queixem dels tertulians setciències de la ràdio, capaços de parlar de mil temes sense cap rigor ni profunditat, però fem el mateix que ells en el nostre petit aparador de blocaires o columnistes. I és difícil resistir-se a la temptació.

Ara mateix m’agradaria parlar de l’acord de finançament.
Llegeix més

Aquest títol m’ha vingut suggerit per l’exemple, tret del Càntic dels càntics, amb què he clos l'article anterior. El terme popa, del llatí pŭlpa, significa ‘polpa’, ‘molla’, ‘palpís’, i en els parlars del català occidental s’usa per designar la mamella. Si a la parròquia de Borredà, sense anar més lluny, es venera la Mare de Déu de la Popa, no és gaire aventurat de suposar que es tracta de la imatge d’una mare donant el pit al seu fillet.
Llegeix més

M’acaben de trucar per telèfon des de Santiago de Compostel·la per fer-me una enquesta en nom del Centre d’Investigacions Sociològiques. Ha estat breu; les preguntes eren ràpides i simples. Què en penses, de la situació de l’habitatge? Com veus la immigració? Què et sembla l’actuació del Gobierno? Com jutges la situació econòmica? Dic que eren ràpides i simples perquè la resposta havia de ser: molt bé, bé, malament, molt malament.
Llegeix més