divendres, 10 febrer de 2012 | 04:13h

Tots els blogs
Les últimes entrades

Àngels Padilla
Una barcelonina a Sentmenat
Veure visita el bloc
Ana Maria Reyes
Mestra de poble
Veure visita el bloc
Maria Vinyets
Terapeuta ocupacional
Veure visita el bloc
Jordi Torroja
Sentmenat, parada i fonda
Veure visita el bloc
Josep Vilaró
Espai de reflexió personal
Veure visita el bloc
Gemma Fruitós
De Sentmenat de tota la vida
Veure visita el bloc
Roger Vilà
Sentmenatenc a l'exili
Veure visita el bloc
Marc Duran
Estudiant de periodisme
Veure visita el bloc
Miquel Vivet
Aprenent de blocaire
Veure visita el bloc
Jaume Carbonell
Mestre-tites
Veure visita el bloc
Pep Vallbé
Politòleg
Veure visita el bloc
Oriol de la Torre
Escrits ocasionals
Veure visita el bloc
Ignasi Freixes
Problemes domèstics
Veure visita el bloc
Gustau Erill i Pinyot
Passavolant
Veure visita el bloc
Francesc Rodríguez
Graller sentmenatenc
Veure visita el bloc
Jesús Alonso
Mirando con otros ojos
Veure visita el bloc
Jordi Coromines
'Nar-hi 'nant...
Veure visita el bloc
Andreu Rossinyol
Sentmenatenc per atzar
Veure visita el bloc
Jaume Carbonell Fidalgo
Una filosofia de vida
Veure visita el bloc
Susana Martínez
LaSus de cal Tut
Veure visita el bloc
Gemma Fruitós

Gemma Fruitós

De Sentmenat de tota la vida

Dijous, 15.7.2010. 20:34 h

Més reflexions en veu alta

Observo la gent associada a clubs esportius (Barça , Madrid…..), o als partidaris seguidors d’un partit polític i em sento diferent.

Sempre he pensat que des de la perspectiva objectiva de les coses es té una visió, tot i que sempre tindrà connotacions personals, menys manipulada..., i així m’ha agradat que sigui…

M’han etiquetat…, i m’han pintat de colors…, i la realitat es que jo em sento un ésser social amb ganes de fer coses en benefici d’una millor societat per als nostres fills….
Llegeix més


lectures 1738 lectures comentari 7 comentaris


Jordi Coromines

Jordi Coromines

'Nar-hi 'nant...

Dimarts, 11.11.2008. 12:56 h

Torna, torna, Serrallonga!

El passat dijous i divendres Televisió de Catalunya ens va sorprendre amb una de les millors produccions que fins a dia d'avui encara mai havíem pogut gaudir. Inspirada en una de les llegendes que més han perdurat al nostre país, ens mostrava, sempre d'una manera més aviat poètica i heroïca, les peripècies viscudes per un home que, gairebé a la força, va haver de fer-se bandoler per poder seguir respirant.

Jo, cinèfil fins al moll de l'os, tenia ben clar que no em perdria aquesta superproducció feta a casa nostra, però mai m'hagués imaginat que la quota de share, en horari de màxima audiència, superaria la resta de cadenes tan nacionals com estatals:  Simplement magnífic.
Llegeix més


lectures 1852 lectures comentari Un comentari


Andreu Rossinyol

Andreu Rossinyol

Sentmenatenc per atzar

Divendres, 7.11.2008. 11:00 h

La Casa de Andalucía i els partits locals

L’anunci que ha fet Esquerra Republicana a Sentmenat d’examinar els tractes de favor de què ha estat objecte la Casa de Andalucía ha aixecat polseguera. És molt possible, com sol passar, que la polseguera ens tapi els ulls. El maig del 2002 vaig publicar un opuscle titulat Un clan, dos clans, tres clans, quatre clans, cinc clans, dintre de la col·lecció rebatejada per a l’ocasió amb el nom de «Cada Clan de Celis», que, almenys pel que jo en sé, no va crear gens de polèmica.
Llegeix més


lectures 1865 lectures comentari 4 comentaris


Roger Vilà

Roger Vilà

Sentmenatenc a l'exili

Dilluns, 21.7.2008. 08:21 h

Juguem a cartrons?

Aquest estiu el país és un veritable joc d'ous. Entre manifestos, models de finançament i altres misèries, la calor i una certa ferum de claveguera han acabat escolant-se cap a l'interior de les cases. I no és pas que no hagi plogut, aquesta primavera. Sort n'hi ha hagut. La pluja va netejar el paisatge i l'ambient, ens va fer sentir nets i polits, i ens va fer creure que encara vivíem en un país civilitzat. Però amb la calor han arribat les típiques imatges de la barbàrie, de les hecatombes i el mal gust: homes amb xancletes, meibes i samarretes imperi campant per tot arreu; places inundades de mares estressades que vigilen legions de nens avorrits i cridaners i més estressats encara; finestres obertes d'on surten pudors de fregits o músiques atordidores; televisors engegats les 24 hores del dia i al màxim volum.
Llegeix més


lectures 1596 lectures comentari Un comentari

publicitat


Marc Duran

Marc Duran

Estudiant de periodisme

Dimarts, 8.1.2008. 22:17 h

Tracen per allà on sigui

Fer l'orni és el que més bé se'ls dóna als governants espanyols, i als catalans, parar l'anca. Sembla que és així després de sentir la nova proposta del ministre Clos, «ara passarem la MAT per la Jonquera». Anem al ritme d'una proposta per mes, però les intencions encara són les del primer dia, ara fa més de deu anys. Durant aquells anys de desnuclearització a l'Estat francès hi va haver una sèrie de dirigents que, aprofitant la seva potent influència a Brussel·les, se les van enginyar per desempallegar-se del seu excedent elèctric alhora que feien guanyar uns calerons a les empreses energètiques que calia tenir prop del poder.
Llegeix més


lectures 974 lectures comentari Cap comentari




peu

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat de sentmenat.com

© sentmenat.com, 1996-2012

creativecommons