El meu primer record relacionat amb el rock dur em situa, quan era tot just un nen, davant de la porta d'un antre infernal que feia de pub per als joves sentmenatencs dels anys setanta. Parlo del Zeppelin, el local habilitat al costat del pont de Sabadell, tocant a la riera. La construcció encara existeix. Recordo trobar-me palplantat davant de la porta del Zeppelin, acompanyat d'algun amic, absorts, escoltant una música altíssima que arribava de dins. Tot d'una, la porta s'obre i ens colpeja una barreja de fum espès, llum blava i sinistra i so eixordador.
Llegeix més

M’he animat a escriure sobre el tema del Castell, en vista de les poques informacions que he vist del que ha estat una gran fita pel poble de Sentmenat: la consecució de la propietat d’aquest emblemàtic edifici. A més, algunes d’aquestes semblen que vulguin més malmetre que ajudar, a part també de confondre més que d’aclarir. Això sí: ho faré des d’una visió més personal de les vivències viscudes, amb esperit crític, aportant altres punts de vista i que tampoc serà un relat minuciós de les dades i dates malgrat en deixi algunes (penso que aquesta feina amb més profunditat la deixo pels historiadors i/o periodistes especialitzats que, més imparcialment i amb més temps, ho poden fer millor).
Llegeix més

A qui es pot culpar?

Amb la perspectiva de tres anys i des d’una opinió més personal, crec que es poden donar informacions sobre els fets viscuts amb motiu de les eleccions municipals de maig 2007. Amb això no vull dir que no accepti el resultat que hi va haver: una majoria absoluta per a CiU a Sentmenat. Al contrari el resultat és digne i clar, així ho vaig reconèixer en el seu dia i ho continuo reconeixent. Faltaria més!

Ara val a dir que el PSC de Sentmenat, durant tot el procés des del 2003 al 2007 (amb diferents executives al front d’ell), i ho dic així de clar, no va treballar per la unitat dels i les socialistes de Sentmenat.
Llegeix més

 Aquest text l’escriguí en arribar dels campaments de refugiats saharuís el passat mes d’abril, mercès al projecte educatiu de cooperació que elaboràrem conjuntament amb l’IES Sentmenat i amb la col·laboració de l’Ajuntament. L’incloc en el meu bloc per tal de compartir amb tots vosaltres la meva experiència vital allí, del tot magnífica i de la qual n’aprenguí grans coses. Us en recomano molt el viatge i si el feu amb bones persones com les que em van acompanyar, encara millor.
Llegeix més

Remenant documents antics, carpetes esgrogueïdes i revistes desades des de fa qui-sap-lo, he ensopegat amb la fotografia d'un guaperes dels anys vuitanta. No és cap actor de cinema ni cap cantant de moda. És, com podeu veure, un jugador d'hoquei, i, com es dedueix per l'escut de la samarreta, un jugador d'hoquei italià. Els qui ja teniu una edat potser encara el podreu recordar. El reconeixeu?

Aquest jugador, tot i no ser actor, va ser el protagonista principal d'una pel·lícula èpica, d'una d'aquelles grans tragèdies que arriben als cinemes de tant en tant i que al final et deixen amb un regust agredolç.
Llegeix més

Nom del vi: Rusticam Linguam
Celler: Celler Jove
Denominació d'origen: Sentmenat
Anyada: 1988
Preu aproximat: 150 de les antigues ptes.

Recordo, d'això deu fer prop de vint anys, un dia que a casa vam trobar una caixa molt ben desada que contenia ampolles de vi. No era un vi qualsevol. Eren ampolles de la llegendària collita de 1966 de "Marquès de Sentmenat", una de les millors anyades que mai van sortir del Celler Cooperatiu del poble.
Llegeix més

Des de fa ja uns quants mesos, l'IES Sentmenat ha iniciat un projecte educatiu que involucra als alumnes, exalumnes i professors per apropar-los al món de la cooperació internacional, la solidaritat i els drets humans.

El poble que s'ha escollit és el poble sahrauí, ja que a Sentmenat hi ha una llarga trajectòria  de cooperació amb aquest poble i perquè, a més, la història de descolonialització del poble sahrauí forma part de la Història Contemporània d'Espanya (ja que havia estat una colònia), i per tant és temari a estudiar als nostres instituts.
Llegeix més