El fred, el foc a terra i aquell íntim món que amb tendresa em resguardava del perill.   El pare i la mare, bells als nostres ulls, aquell petit racó càlid i acollidor. La cistella de Nadal, plena de coses dolces i bones, L’arbre, el pessebre... aquella olor d’hivern i de fum.   «Els torrons fins el dia de Nadal!» —ens deia el pare.   I la mare, còmplice de dolenteries, ens en donava d’amagat.
Llegir més

Si puc trobar la distància que em permet veure amb perspectiva, les persones, les coses i les situacions es transformen i com una revelació aclaridora se’m dibuixa una realitat on la incoherència i la manipulació resulten aclaparadores.   Imagino un gran organigrama de forma piramidal. A la punta superior hi trobem els grans cervells. infinitament per sobre de la resta d’éssers humans, són els responsables de l’estructura general de la gran manipulació.
Llegir més

Ser a primera línia de foc no garanteix massa una medalla.

La nostra societat, competitiva, desconfiada, malmesa per tant d’abús i tanta deslleialtat, propicia que a primera línia de foc el què més t’arribin siguin trets.

La presumpció d’innocència és, en realitat una utopia. Ho he vist de prop i ho he sentit en pròpia pell.

Però no es pot, en el mal anonimat resultar útil a les persones.
Llegir més