Un viatge al pensament de Nadal!   Veniu a  sota la manta boniques, Abracem-nos molt fort, fa fred a fora. Ja s’acosta de nou el  Nadal. No, les coses no son iguals, mai son iguals.   A vegades el caràcter canviant de la vida em costa de assumir. Quantes vegades he volgut agafar els moments però s’escapen, S’esvaeixen suaument, fins i tot en la memòria.   Abracem-nos. Quina escalfor mes dolça. L’arbre pampallugueja amb el seu etern ritme I a la taula encara hi ha restes del  dinar.
Llegeix més

Avui escolto a les noticies que a les persones que han perdut la vivenda per no pagar l’hipoteca, no tan sols els resta pendent una part del deute, sinó que ara reben cartes dels ajuntaments demanant la plusvàlua. Sento ganes de plorar i fastig, molt fastig. Imagino aquella família que ja ho ha perdut tot rebent una carta d'un ajuntament demanant no se quants miler d’euros i sento fastig!!No, puc evitar pensar que anirem tots, un darrera l’altre.    Assisteixo aspectant al  espectacle diari  on els mitjans d’informació intenten explicar-nos com hem arribat al punt on ens trobem   Enrere queden aquells moments de felicitat econòmica on tothom, mes o menys es guanyava la vida i disposava d’uns dinerons extra per moure una economia que , en cercle viciós s’autoalimentava.
Llegeix més

La seva veu tendre i tremolosa m’arrossega a les emocions i  penetra en la part profunda, aquella que no es accessible, la que ningú veu.

Aquesta veu (ni millor ni pitjor però única ) es part de la meva història. M’acompanya en el camí de vida primer perquè ho va escollir el meu pare, desprès per pròpia elecció.

Poeta de la vida esdevé quasi sempre la veu dels meus pensaments, dels meus sentiments o dels pensaments i sentiments que voldria tenir.

La seva simplicitat per plasmar en una cançó emocions o situacions complexes em va enamorar quan jo era adolescent i aprenia a estimar i a somiar.
Llegeix més

El fred, el foc a terra i aquell íntim món que amb tendresa em resguardava del perill.   El pare i la mare, bells als nostres ulls, aquell petit racó càlid i acollidor. La cistella de Nadal, plena de coses dolces i bones, L’arbre, el pessebre... aquella olor d’hivern i de fum.   «Els torrons fins el dia de Nadal!» —ens deia el pare.   I la mare, còmplice de dolenteries, ens en donava d’amagat...   La nit de Nadal.
Llegeix més

Si puc trobar la distància que em permet veure amb perspectiva, les persones, les coses i les situacions es transformen i com una revelació aclaridora se’m dibuixa una realitat on la incoherència i la manipulació resulten aclaparadores.   Imagino un gran organigrama de forma piramidal. A la punta superior hi trobem els grans cervells. infinitament per sobre de la resta d’éssers humans, són els responsables de l’estructura general de la gran manipulació.
Llegeix més