dissabte, 11 febrer de 2012 | 06:14h
Gemma Fruitós
Gemma Fruitós
Sóc dels pocs afortunats que han fet de la seva vocació la seva feina. Observadora del món des de molt petita, des del meu cervell, amb simplicitat i amb límits, m’agrada analitzar les coses que m’envolten. No estic còmode en aquest món on la sensibilitat és un defecte.M’agradarà compartir una mica del meu món interior amb qui em vulgui llegir. Una abraçada.
- Sobre l'article de Joaquim Solé públicat al blog de Josep Vilaró 29.01.2012
- Un pensament de Nadal 19.12.2011
- Tristor infinita 05.10.2011
- Una nit màgica. 18.12.2010
- Més reflexions en veu alta 15.07.2010
- Jaume Carbonell Fidalgo 10 coses que sap la ciència política (i la resta de la gent, no)* 01.02.2012
- Ana Maria Reyes L'avi ho sap tot 24.01.2012
- Àngels Padilla TEORIA MOLT PERSONAL DE L'ECOSISTEMA 23.01.2012
- Josep Vilaró Perspectives de futur (o no) a l’Ajuntament de Sentmenat 17.01.2012
- Jaume Carbonell Fidalgo Avui fa quatre anys... 17.01.2012
Divendres, 12.12.2008. 18:56 h
El meu nadal!
El fred, el foc a terra i aquell íntim món que amb tendresa em resguardava del perill.
El pare i la mare, bells als nostres ulls, aquell petit racó càlid i acollidor. La cistella de Nadal, plena de coses dolces i bones, L’arbre, el pessebre... aquella olor d’hivern i de fum.
«Els torrons fins el dia de Nadal!» —ens deia el pare.
I la mare, còmplice de dolenteries, ens en donava d’amagat...
La nit de Nadal... missa del gall i després a casa... les llums de colors, la taula parada... el cava (aquell dia en podíem veure una mica)... i a dormir, que demà és Nadal.
La nit... i la llum de les flames amb el seu ball abraçador que es filtrava per la porta deixada un xic oberta per sentir als pares més a prop.
La respiració rítmica de la meva germana.
«M. Antònia puc dormir amb tu?», mai sóc prou a prop de les persones que estimo.
El pare, les dotze van tocant..! el 25 de desembre... i els nostres petits ulls s’obrien a un dia màgic on tot era possible.
La vista i el tacte, tasques del pare; el gust i l’olfacte, coses de la mare. I nosaltres ajudàvem a engalanar la taula i jo, cuinera tafanera des de ben petita, ajudava a elaborar aquella sarsuela amb gust exquisit.
Abans de dinar una passejada per els vells carrers, plens de somriures i colors. Una visita a les persones estimades: els tiets, els avis, la tia Júlia, algun amic o veí especial… una abraçada i un bon Nadal.
I a taula!
Hi érem tots. No hi faltava res, no hi faltava ningú.
I rèiem, i parlàvem, i menjàvem aquells torrons que tan havíem esperat... i rèiem i parlàvem…i rèiem i parlàvem...
Cap al tard la casa s’omplia de vida... els tiets, la meva Maria Rosa, els altres cosins…les converses paral·leles, les rialles esclatants, i tanta, tanta tendresa...
I jo era feliç, perquè sentia el braç dolç i protector, perquè sentia l’amor incondicional, perquè sentia que allò era per sempre.
Demà…Sant Esteve... i seguirà la festa…Així que avui a dormir amb el cor ple de coses boniques.
Diuen que la memòria es selectiva i guarda allò que és important... Que estrany! No recordo cap joguina en especial.
Bon Nadal a tots
2741 lectures
Un comentari
Imprimir
Compartir
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
Els comentaris reflecteixen únicament l'opinió dels usuaris. sentmenat.com es reserva el dret a no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que contiguin insults o difamacions o que siguin contraris o atemptin contra la Llei. sentmenat.com no assumeix cap responsabilitat derivada del contingut dels comentaris, que correspon als seus autors.
Els comentaris anònims que continguin crítiques, acusacions, insults i/ o referències a persones sense responsabilitats públiques seran eliminats automàticament.
