Dijous, 15.7.2010. 20:34 h

Més reflexions en veu alta

Observo la gent associada a clubs esportius (Barça , Madrid…..), o als partidaris seguidors d’un partit polític i em sento diferent.

Sempre he pensat que des de la perspectiva objectiva de les coses es té una visió, tot i que sempre tindrà connotacions personals, menys manipulada..., i així m’ha agradat que sigui…

M’han etiquetat…, i m’han pintat de colors…, i la realitat es que jo em sento un ésser social amb ganes de fer coses en benefici d’una millor societat per als nostres fills…., o en tot cas lluitar per una injustícia si l’entenc com a tal.

Però això no ho veig possible des de la política tal i com ara es presenta als nostres ulls… La crisi ha posat en evidència les deixalles del sistema.

A la política, la veritat sempre té dues cares…, o tres…, i si cal quatre…

Quina confiança pot inspirar una persona que necessita assessors d’imatge per guanyar vots? Engany amb traïdoria, així ho entenc.

No entenc que per ser Mestre es demani una titulació universitària amb estudis adreçats a la tasca que es desenvolupa i ser polític i decidir el destí de les persones no tingui cap requeriment de formació.

Això implica que el polític…, mancat de coneixements per la tasca que ha de realitzar, necessiti assessors, tècnics, mans dretes i esquerres…., (suma…). A més..., el marge d’error en la presa de decisions es multiplica exponencialment quan menys format està per la cartera que li han adjudicat.

No s’entén que per ser polític no es necessiti passar un test de personalitat. Adreçat a detectar persones sense escrúpols, amb egocentrisme exacerbat i síndrome de rei.

Es intolerable que gastin els diners públics en un ordre de prioritats dubtós i que quasi sempre va en funció de la quantitat de vots que la inversió els pot reportar

O que es destinin un sou en funció de la seva autovaloració sense cap tipus de control.

I les lleis? Amanyades i lligades per protegir-se i preservar els seus privilegis....

Qui es creu els seus discursos plens d’estratègies estudiades, paraules buides, promeses incomplibles…, mentides, veritats interpretades…? Si us plau…, prou atacs a la intel·ligència.

No. No crec en els politics ni en el sistema tal i com el coneixem….

Es necessari un nou model de gestió social. Un model basat en uns principis econòmics i socials científicament estudiats. Que parteixi d’una escala de valors altruista i generosa. Un model que destini els recursos a resoldre els grans problemes. Accedir al poder ha de venir per unes oposicions a l’alçada del càrrec, i hi ha d’haver mecanismes d’autocontrol que impedeixin la tendència natural dels humans a maquinar en el seu benefici…. Amb una ideologia basada en el servei a la comunitat…

I sobretot, sobretot…, el que caldria es fer neteja…. Desfer-se del que esta podrit…, i començar de nou…, amb cares noves, noves idees, noves il·lusions….

En tot cas…, i mentre això no arribi, sempre podem millorar l’entorn mes proper, implicant-nos en les petites lluites possibles amb coratge, resultant crítics i denunciant amb fermesa els abusos i les incoherències.