786 lectures
Cap comentariEl fred, el foc a terra i aquell íntim món que amb tendresa em resguardava del perill. El pare i la mare, bells als nostres ulls, aquell petit racó càlid i acollidor. La cistella de Nadal, plena de coses dolces i bones, L’arbre, el pessebre... aquella olor d’hivern i de fum. «Els torrons fins el dia de Nadal!» —ens deia el pare. I la mare, còmplice de dolenteries, ens en donava d’amagat... La nit de Nadal.
Llegeix més
divendres, 12 març de 2010 | 18:12h
Gemma Fruitós
Gemma Fruitós
Sóc dels pocs afortunats que han fet de la seva vocació la seva feina. Observadora del món des de molt petita, des del meu cervell, amb simplicitat i amb límits, m’agrada analitzar les coses que m’envolten. No estic còmode en aquest món on la sensibilitat és un defecte.M’agradarà compartir una mica del meu món interior amb qui em vulgui llegir. Una abraçada.
- Reflexions en veu alta 19.02.2010
- Narinant! o la historia inacabable dels censos! 26.05.2009
- El meu nadal! 12.12.2008
- L'aclaparadora força de la piràmide 19.10.2008
- L’anonimat o la primera línia de foc? 21.09.2008
- Roger Vilà El tauró 27.02.2010
- Roger Vilà In rock 22.01.2010
- Roger Vilà Sabadell, un futur bell 29.12.2009
- Roger Vilà Sabadell, mala pell 23.11.2009
- Francesc Rodríguez Una nova experiència 22.11.2009
Narinant! o la historia inacabable dels censos!
Fa tant de temps que quasi no recordo el dia que, en la transacció de venda del meu petit piset, em vaig veure les cares amb aquelles velles dones i amb aquell advocat amb olor de "rescumit" que amb un totxo sota el braç em demanaven el pagament d’un cens.
Un cens? drets sobre el meu pis? però si les escriptures diuen lliure de càrregues i gravàmens… on son els seus drets senyor??
I aquella iaia incrèdula davant el meu «descaro» dient: «desagraïda.
Llegeix més
El meu nadal!
Nens fent cagar el Tió de Nadal (gravat del s. XIX)
