El fred, el foc a terra i aquell íntim món que amb tendresa em resguardava del perill.   El pare i la mare, bells als nostres ulls, aquell petit racó càlid i acollidor. La cistella de Nadal, plena de coses dolces i bones, L’arbre, el pessebre... aquella olor d’hivern i de fum.   «Els torrons fins el dia de Nadal!» —ens deia el pare.   I la mare, còmplice de dolenteries, ens en donava d’amagat...   La nit de Nadal.
Llegeix més