Aquell poble que m'agradava

Ja fa una vintena d'anys que passo un parell de cops al dia per Sentmenat, i en el decurs d'aquests anys he vist la transformació que està sofrint el poble. Uns deuen pensar que per bé, però no és la sensació que em fa: els entorns de Can Baixeres, que conservaven l'aire rural trencat només, en un extrem per la benzinera i la fàbrica de darrere seu, s'han anat convertint en un tros que res no té a envejar a les zones més massificades de Sabadell.

Més d'un se'n deu alegrar: Sentmenat creix, el diner es belluga (sobretot cap a la seva butxaca)... Però no és això el que a mi em fa glatir: crec que estem perdent massa coses de les que suposen el contrapès necessari per a l'ànima, i aviat en aquest poble que travesso tan sovint, ningú coneixerà ningú, i qui saludi pel carrer serà vist com una bestiola rara pels urbanites neoinstal·lats al poble de Sant Menna.

Decididament, Sentmenat comença a deixar de ser aquell poble que m'agradava. Espero que els sentmenatencs residents en salvin tot el que puguin, abans que se'ls mengin l'asfalt i els maons!