Dimecres, 6.2.2008. 00:06 h

Fa vint anys que sento parlar de la variant de Sentmenat...

Fa quasi vint anys que passo quasi cada dia per Sentmenat, i fa els mateixos anys que sento parlar de la variant...

En aquests anys, com vaig dir en un article anterior, Sentmenat s'ha fet irreconeixible. Està del tot canviat... llevat d'una cosa: les carreteres per travessar el poble són exactament les mateixes que vint anys enrere.

No sé a qui li pertocava fer-ho, però en aquests vint anys ningú ha mogut fitxa per avançar en aquesta direcció. Prou que s'han ocupat de construir, de fer polígons industrials, potser d'especular amb les terres i omplir les butxaques d'algú de diner calentó... però allò que costa diners però que suposa un avenç -o un alliberament- per a la població ha passat, un cop més, al darrer racó de les decisions per prendre. Tan al darrer, que no s'ha pres mai...

I és que passa el mateix que en molts indrets (Sentmenat no és un cas únic): es deixa que la població creixi en una quantitat destacada de persones, però ningú no pensa que caldrà escoles i instituts per atendre les necessitats de la nova població, ningú que tingui capacitat de decidir, o d'incidir-hi, s'adona que ben aviat el CAP estarà col·lapsat, que les llars d'infants i d'avis seran de seguida insuficients...

S'hi troben els que ho viuen i ho pateixen, però els que podrien posar els mitjans perquè no passés, no hi pensen mai: s'ha deixat que el trànsit es multipliqui almenys per vint en aquests anys d'ajuntaments democràtics, però ningú no ha mogut un dit perquè aquest trànsit fos adreçat cap a llocs que la població no en patís les conseqüències.,,

No es tracta de fer carreteres a tort i a dret, ni molt menys (encara acabaria justificant les desgràcies urbanístiques i ecològiques que han perpetrat d'altres governs amb carreteres traçades de manera que es veu que estan més al servei de guanys de dubtosa afiliació que no pas dels interessos de fons que ens beneficien a tots!), però sí que es tracta d'estalviar a la gent senzilla l'angoixa constant de pensar que la filla, la veïna -la persona innocent- ha de pagar per la ineptitud supina dels que en el seu moment podien fer alguna cosa, i es van estimar més intentar figurar al llibre dels rècords Guinness que no pas esforçar-se per millorar la vida real dels ciutadans que els havien escollit, i als quals havien promès de servir.

I no hi ha culpables, de tanta ineptitud? No hauria de ser ja l'hora de demanar responsabilitats a qui en tingui?

Gustau Erill i Pinyot