Gustau Erill i Pinyot
Gustau Erill i Pinyot 
Diable en actiu en el Ball de Diables de Sabadell i en el Ball de Diables de Caldes de Montbui (tremoleu, sentmenatencs, que us envolto per tots dos costats!), desafinaire en diversos cors, rata d'arxiu a estones perdudes i professor d'institut (amb alguna cosa m'havia de guanyar les garrofes, oi?), sóc, a més un passavolant des del punt de vista de Sentmenat, ja que hi passo volant (és un dir: no vull quedar-me sense carnet de conduir) tot sovint.
Sentmenat, el cul del món?
Hi ha pobles que al llarg del temps s'han fet respectar, i poca gent gosa dir o fer res que incomodi els seus ciutadans. Hi ha pobles, en canvi, que sembla ser que no se l'han guanyat, aquest respecte.
No és que no se'l mereixin. I tant, que se'l mereixen! Però, ves per on, no hi ha hagut representants d'aquell poble de portes enfora que n'hagin elevat el nom fins a fer-lo mereixedor d'alguna mena de temença que li eviti trobar-se amb tota una sèrie de problemes que, quan sorgeixen, estan ja en una fase que poc joc dóna per evitar el seu desenvolupament.
No ve de fa uns quants anys -posem-n'hi vint-i-nou, per exemple-, sinó de bastant més lluny. Un poble que en el seu moment, per les raons que sigui, va permetre que destruïssin una de les valls més peculiars des del punt de vista d'equilibri ecològic amb una estesa de línies d'alta tensió que fa feredat. Un poble que durant anys s'ha preocupat més de fer créixer els seus polígons industrials que de cercar l'equilibri natural entre activitat humana i natura. Un poble que de vegades ha semblat més preocupat per batre un rècord guinness d'activitats folklòriques que de fer-se un nom en el món de la cultura, l'art o la tecnologia...
Dintre seu, una sèrie de ciutadans que malden per reparar els desperfectes que la desídia dels altres ciutadans, inclosos els que han tingut capacitat de governar el mateix poble. Plens de bona voluntat, d'empenta, de ganes de fer coses, d'imaginació, fins i tot de trempera no matinera... però que xoquen un i altre cop amb el fat: l'asfalt se'ls està menjant els espais naturals, els pisos, les ruïnes arqueològiques (que, evidentment, fan nosa)... La indústria-porqueria diu que ara se'ls vol menjar fins i tot la voluntat...
No vull destapar culpables, que n'hi deu haver, però sí que m'agradaria de donar un sacseig més a la coctelera, a veure si d'una vegada per totes sabem plantar cara a tot allò que, una vegada i l'altra, ens volen fer empassar, de tan acostumats que deuen estar els de dalt a veure'ns com un poble mesell.
Gustau Erill i Pinyot
500 lectures
Un comentari
1. Roger Vilà 11.1.2008. 19.20h Santa Coloma de Farners
En general, el teu comentari, Gustau, valdria per a Catalunya com a paÃs i per a un munt de pobles i ciutats de la nostra geografia. La conjuminació de ciutadans mesells, governants ineptes i sense escrúpols i progrés mal entès ha provocat el desastre en què s'ha convertit avui en dia una bona part de Catalunya. Un litoral destrossat, pobles enlletgits, turons cosits d'urbanitzacions impresentables, vies de comunicació pertot (però mal pensades i, per tant, encara insuficients)... En quÃ... Llegir més