


Hola, em dic Anna Castells i la veritat és que no sóc política però si que he arribat al blog per ves-a saber-què. Però sovint aquest ves a saber què em porta a llocs que ves per on m'alegro d'arribar-hi. Així doncs que he estat llegint els teus escrits i m'agraden molt per el fet de ser ben directes, per anar a raure en la llaga dels problemes. I aquest tema dels mòbils carai té molta tela!!!!! Sóc jove i tot i així penso que el respecte vers els demés rau en el fet que allò que m... Llegir més
no crec que sigui problema dels nanos ni dels mobils, hem de començar per veure l'educacio que te aquesta gent...encara que ultimament sembla que ens molesti tot, no entenem que la persona que tenim al canto al metro, pugui estar realitzant un treball al seu portatil i per aixo ens molesta el soroll del teclat.No hem capficar-n's tant en les coses que fan els altres i creure que nosaltres estem per sobre de tot aixo i que som els ciutadans perfectes...i la joventut o quitxalla sempre seran dif... Llegir més
Muy bien Ignasi, yo me quejo no de los putos moviles, sino de las putas motos con su puto ruido.
Marc, si en los ochenta tú no habías nacido guapetón.
Ja era hora que algú es queixés públicament! Jo també n'estic fins als nassos de la música dels pebrots.
De fet, he enviat un missatge a l'empresa Sagalés per tal que prohibeixi aquesta pràctica als seus autobusos. Us encoratjo a tots a fer el mateix.
Sembla que el rumb de les modes dóna voltes i voltes per anar a parar de nou al principi. Tots tenim l'imatge, molt vuitantera, dels negres de barri nord-americans passejant-se amb aparells de radio de tonelada i mitja fent sentir aquell rap acabat de néixer a tot el veïnat; una moda estesa posteriorment a les nostres ciutats i platges, sobretot. Aquest mal de cap col·lectiu (encara que sigui un melòmen i un gran amant del rap, ho reconec) va ser guarit per un invent diví que, fet servir a... Llegir més

