divendres, 18 maig de 2012 | 06:18h
Ignasi Freixes
Ignasi Freixes
Nouvingut al poble, sóc bon jan de mena. Una mica torracollons segons alguns (la meva senyora vol que hi afegeixi "una mica renegaire") perquè m'agrada queixar-me per tot (coses de l'edat). Però coincidireu amb mi que el món carda una pena...
- Xancletes 13.08.2009
- El primer tallat de la seva vida 03.03.2009
- CoRRecte!! 29.12.2008
- La puta música dels mòbils 12.12.2008
- Francesc Rodríguez AMICS MUSEU-ARXIU DE SENTMENAT I RÀDIO SENTMENAT, DOS PROJECTES ENGRESCADORS 11.05.2012
- Jordi Torroja Cal aclarir algunes coses 10.05.2012
- Jordi Torroja Sentmenat es pot permetre una policia local? 07.05.2012
- Àngels Padilla LES TRADICIONS 09.04.2012
- Jaume Carbonell Fidalgo 10 coses que sap la ciència política (i la resta de la gent, no)* 01.02.2012
Dilluns, 29.12.2008. 23:56 h
Darrerament corre un especimen humà (que no distingeix entre gènere ni edat) disposat a sentenciar-ho tot amb un repel·lent “correcte!”. El duen com un implant a la boca i els serveix per a tot. “Correcte!”, reparteixen a tort i a dret. Tant se val de què vagi la cosa, tant se val si no hi entenen res, vingui al cas o no, te l’engalten i prou.
La troca s’embolica quan se’t planta al davant l’energumen en qüestió i et demana informació d’alguna cosa que ell desconeix en absolut. A cada nova explicació teva et talla, sec i contundent, amb el maleït “correcte!”, així, impàvid, sonoritzant amb emfàsi la doble erra. Què li passa? M’està avaluant? Estic dins d’un procés de selecció psicotècnic a càmera oculta? Em collona? Té el mal de Sant Vito?
Ja no sé què pensar, quan, al cap dels dies, veus com desfilen robòtics i estúpids un darrere l’altre, tots amb el mateix tic.
Mira, almenys si em diguessin “incorrecte!” em darien més opcions. Podríem establir un debat, contrastar opinions, organitzar simposis o acabar a òsties, que és, en el fons, el que més et ve de gust en aquests casos. Ni que fóssim en un país de savis, tu!, ni que ens calgués, constantment, l’aprovació del primer pallús que ens destorba el pas. Que això no és un concurs virtual, senyors!! Que se me’n fot si ho troba bé o malament, i si és correcte o no, que l’hàbit no fa el monjo ni el mot la persona!
El pitjor és del de sempre, que se’t va quedant la cara plana, d’una incomprensió descomunal, una perplexitat díficil de compartir, superats per aquesta colla de replicants mutables.
Uix, quin vici més cabró, i és que sempre has de sortir emmascarat d’una paella.
CoRRecte!!
Tots tenim dies més bons i dies més dolents. El que no hi ha dret és que sempre te’ls espatllin els mateixos.
Darrerament corre un especimen humà (que no distingeix entre gènere ni edat) disposat a sentenciar-ho tot amb un repel·lent “correcte!”. El duen com un implant a la boca i els serveix per a tot. “Correcte!”, reparteixen a tort i a dret. Tant se val de què vagi la cosa, tant se val si no hi entenen res, vingui al cas o no, te l’engalten i prou.
La troca s’embolica quan se’t planta al davant l’energumen en qüestió i et demana informació d’alguna cosa que ell desconeix en absolut. A cada nova explicació teva et talla, sec i contundent, amb el maleït “correcte!”, així, impàvid, sonoritzant amb emfàsi la doble erra. Què li passa? M’està avaluant? Estic dins d’un procés de selecció psicotècnic a càmera oculta? Em collona? Té el mal de Sant Vito?
Ja no sé què pensar, quan, al cap dels dies, veus com desfilen robòtics i estúpids un darrere l’altre, tots amb el mateix tic.
Mira, almenys si em diguessin “incorrecte!” em darien més opcions. Podríem establir un debat, contrastar opinions, organitzar simposis o acabar a òsties, que és, en el fons, el que més et ve de gust en aquests casos. Ni que fóssim en un país de savis, tu!, ni que ens calgués, constantment, l’aprovació del primer pallús que ens destorba el pas. Que això no és un concurs virtual, senyors!! Que se me’n fot si ho troba bé o malament, i si és correcte o no, que l’hàbit no fa el monjo ni el mot la persona!
El pitjor és del de sempre, que se’t va quedant la cara plana, d’una incomprensió descomunal, una perplexitat díficil de compartir, superats per aquesta colla de replicants mutables.
Uix, quin vici més cabró, i és que sempre has de sortir emmascarat d’una paella.
1856 lectures
2 comentaris
Imprimir
Compartir
Hi ha també la variant anglosaxona, amb el maleït OK. I després hi ha el que et va tallant cada frase amb un gutural 'uhum' o 'ahà'. Aquest, a més, acostuma a mirar-te fixament als ulls mentre parles, però veus clarament que no t'escolta.
I com a repelent també hi ha el jefe que cada 1 o 2 hores ve i et pregunta "amb què estás?". Joder, si no ho saps tu que ets qui em mana la feina!
Valora aquest comentari: 
0
0
0
0
Comentari inadequat 
1
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
Els comentaris reflecteixen únicament l'opinió dels usuaris. sentmenat.com es reserva el dret a no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que contiguin insults o difamacions o que siguin contraris o atemptin contra la Llei. sentmenat.com no assumeix cap responsabilitat derivada del contingut dels comentaris, que correspon als seus autors.
Els comentaris anònims que continguin crítiques, acusacions, insults i/ o referències a persones sense responsabilitats públiques seran eliminats automàticament.
