Ignasi Freixes
Nouvingut al poble, sóc bon jan de mena. Una mica torracollons segons alguns (la meva senyora vol que hi afegeixi "una mica renegaire") perquè m'agrada queixar-me per tot (coses de l'edat). Però coincidireu amb mi que el món carda una pena...
- Xancletes 13.08.2009
- El primer tallat de la seva vida 03.03.2009
- CoRRecte!! 29.12.2008
- La puta música dels mòbils 12.12.2008
- Francesc Rodríguez AMICS MUSEU-ARXIU DE SENTMENAT I RÀDIO SENTMENAT, DOS PROJECTES ENGRESCADORS 11.05.2012
- Jordi Torroja Cal aclarir algunes coses 10.05.2012
- Jordi Torroja Sentmenat es pot permetre una policia local? 07.05.2012
- Àngels Padilla LES TRADICIONS 09.04.2012
- Jaume Carbonell Fidalgo 10 coses que sap la ciència política (i la resta de la gent, no)* 01.02.2012
El primer tallat de la seva vida
La setmana passada vaig haver de baixar a Can Fanga per acompanyar les nenes a una apassionant ruta pel món de les segones rebaixes. Com que em plau poc plantar-me mitja hora com un estaquirot davant de cada aparador i molt menys presenciar com cada filla s'arriba a emprovar vint pantalons un rera l'altre per al final no quedar-se'n cap, vaig decidir anar a fer un tallat. "Ja em vindreu a buscar quan acabeu".
Tot decidit, vaig entrar a una cafeteria d'una d'aquestes cadenes de color verd i parets d'obra vista a la Ronda de Sant Pere:
— Em poses un tallat?
— Un qué?
— Un tallat
— Perdone, un qué?
— Un tallat —"deu sordejar, probre noi", vaig pensar.
— Perdone es que no le entiendo
— Com un cafè amb llet però amb tassa petita
— Café con qué?
— Perdona, quan fa que treballes aquí? —això ho vaig haver de traduir.
— Tres años
— Collons, i en tres anys de treballar aquí, aquest és el primer tallat que et demanen?
Era possible que en tres anys treballant de cambrer, en plena Ronda de Sant Pere, jo fos la primera persona que li demanava un tallat?
O em trobava davant d'un capsigrany o realment aquell va ser el primer tallat en català de la seva vida.
Indubtablement havia de ser la primera opció, perquè al marxar del bar vaig sentir:
— Perdona, em poses un tallat?
— Un qué?
Nota: Afortunadament (per a ell), aquell noi no està sol. Cada setmana em trobo demanant el primer tallat de la vida d'algun cambrer a qualsevol indret del Països Catalans.
Nota a qui vulgui exercir de cambrer: tallat = cortado, llet = leche, gel = hielo.
2328 lectures
12 comentaris
Imprimir
Compartir
Parlar en català, la nostra llengua i la pròpia de Catalunya (no pas com el castellà, però ara no entrarem en aquest debat...) es fomentar l'anticatalanisme? De veritat que cada dia estic més d’acord amb allò que es diu: Catalunya té el síndrome de la dona maltractada amb Espanya. Despertem abans de que sigui massa tard !!
Per cert, que t’entenguin en català a Catalunya no és "fer la guitza", simplement es exigir el compliment d'una llei.
0
0
I jo tota la vida pensant que si anava a Anglaterra a fer de cambrer i el meu jefe (oh my boss) em sentia mantenint una conversa del rotllo:
- White coffee, please.
- What???
- White coffe, please.
- Me no entending!!
- A coffe, but with a bit of milk added, PLEASE!! (perquè aquella gent son molt educats i ho demanen tot please, no?)
- Ui, yo hablar no english!!
Pensava que en una situació així el jefe m'agafaria i em fotria al carrer amb un "fuck off your ass, mothersucker!" que em ressonar... Llegir més
0
0
And
Veig, perplexa i astorada, que has viatjat molt, però dels països de l'antiga Txecoslovàquia t'has deixat el Congo i l'Argentina.
... i de moooolt bon rotllo||
0
0
And,
Jo començava la meva rèplica dient que no t'havia entès. Però segurament, com diu l'Ignasi, ets tu qui no ha entès l'article. Una cosa és anar pel món, saber llengües i adaptar-se tant com sigui possible a cada situació; i una altra de molt diferent és que un treballador d'un cafè d'una ciutat catalana no t'entengui quan li demanes un tallat. Si un francès demana un cafè a París en francès i no l'enenten, ja veuràs com s'ho agafarà. O si això mateix li passa a un anglès ... Llegir més
0
0
And, jo crec que no t'has llegit bé l'article. La cafeteria a la que faig referència és a Barcelona (ni a Anglaterra, ni a Txèquia, ni a Portugal).
És evident que si viatgem pel món seria d'idiotes voler imposar la nostra llengua. Però em sembla totalment logic que a Catalunya poguem tenir la llibertat de parlar en català amb garanties que ens entenguin.
Jo no demano tenir una conversa amb el cambrer/dependent/caixer sobre l'obra completa de Josep Pla, ni tant sols que em parli en cata... Llegir més
0
0
Els comentaris reflecteixen únicament l'opinió dels usuaris. sentmenat.com es reserva el dret a no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que contiguin insults o difamacions o que siguin contraris o atemptin contra la Llei. sentmenat.com no assumeix cap responsabilitat derivada del contingut dels comentaris, que correspon als seus autors.
Els comentaris anònims que continguin crítiques, acusacions, insults i/ o referències a persones sense responsabilitats públiques seran eliminats automàticament.
