Com ja vaig fer l'any passat després de la festa major, m'he decidit per tornar a escriure quatre línies sobre com, vist des de darrere un escenari, vaig veure transcórrer altre cop un dels actes més concorreguts durant les festes al poble; Les Barrakes.

Enguany, tot i que ja és "vox populi" que la situació econòmica destinada a la Festa Major no ha estat per llençar coets (ull, ni a Sentmenat ni enlloc), crec que s'han complert sobradament les expectatives que es tenien, tenint en compte la competència que hi havia dins i fora del poble.
Llegeix més

I ja tornem a ser aquí, encarant de nou un estiu que es presenta calorós i sofocant, però també distès i alegre. Comença de nou un altre estiu on la majoria de pobles es vestiran de gala i obriran les seves portes a veïns i forans, tots amants de la festa i la disbauxa.

Les Festes Majors seran presents arreu cap de setmana sí, cap de setmana també, oferint-nos des de cercaviles fins a balls de gitanes, des de teatre fins a concerts, des d'exposicions fins a xerrades, des de correfocs fins a festivals pirotècnics.
Llegeix més

El passat dijous i divendres Televisió de Catalunya ens va sorprendre amb una de les millors produccions que fins a dia d'avui encara mai havíem pogut gaudir. Inspirada en una de les llegendes que més han perdurat al nostre país, ens mostrava, sempre d'una manera més aviat poètica i heroïca, les peripècies viscudes per un home que, gairebé a la força, va haver de fer-se bandoler per poder seguir respirant.

Jo, cinèfil fins al moll de l'os, tenia ben clar que no em perdria aquesta superproducció feta a casa nostra, però mai m'hagués imaginat que la quota de share, en horari de màxima audiència, superaria la resta de cadenes tan nacionals com estatals:  Simplement magnífic.
Llegeix més

Un any més la traca final dels focs de festa major espetega al cel i ens anuncia de la cloenda d’actes, deixant-nos una lassitud per tot el cos que fa que es necessiti una setmana més per tal de recuperar les forces.

Com que per qüestions horàries em va ser impossible viure la resta d’esdeveniments que es van realitzar arreu del poble, i tot i constar-me que tots ells van tenir un èxit de públic com cap altre any, em centraré a fer un valoració d’allò que em va tenir atrafegat durant tres dies i tres nits: les barrakes.
Llegeix més

Ja és cultura popular arribar a l'estiu i veure una quantitat desorbitada de propostes musicals al nostre país, però des de fa un parell d'anys hi ha hagut un augment considerable d'allò que se'n diu "festival", on en una mateixa població, recinte  o espai s'hi organitzen diferents concerts per abastir un públic cada cop més heterogeni.

Els festivals que antany van començar per donar una oferta musical a un determinat públic van acabar apostant per diferents estils i així abarcar altres tendències.
Llegeix més

Tot just falten 72 hores perquè s'obrin els col·legis electorals i, a mesura que s'acosta la data, cada cop em fa mes mandra moure'm del sofà (o d'on sigui) per anar a votar. Alguns em titllaran de mandrós, altres d'irresponsable, i fins i tot n'hi haurà que em diran que no anar a votar afavorirà l'enemic...i jo em pregunto, quin enemic? el diable que vesteix de diable, o el diable que vesteix de xai?
En el fons (potser molt en el fons) desitjaria que aquestes eleccions les guanyés el PP, perquè, siguem clars, si una cosa tenim els catalans és que ens falta sang, mala llet.
Llegeix més

Els dos darrers caps de setmana, potser per allunyar-me dels sorolls, dels paisatges de totxos o qui sap si per allunyar-me de mi mateix, vaig decidir escapar-me fora d'allò que es coneix com el cinturó de Barcelona, lluny dels fums i l'asfalt.

Potser va ser l'atzar, potser va ser la curiositat o, qui sap, potser va ser l'esperança de creure que segurament s'exagerava quan es parlava de la falta d'aigua als pantans del país. Immensa va ser la meva decepció al veure amb els meus propis ulls la crua realitat.
Llegeix més