I ja tornem a ser aquí, encarant de nou un estiu que es presenta calorós i sofocant, però també distès i alegre. Comença de nou un altre estiu on la majoria de pobles es vestiran de gala i obriran les seves portes a veïns i forans, tots amants de la festa i la disbauxa.

Les Festes Majors seran presents arreu cap de setmana sí, cap de setmana també, oferint-nos des de cercaviles fins a balls de gitanes, des de teatre fins a concerts, des d'exposicions fins a xerrades, des de correfocs fins a festivals pirotècnics.
Llegir més

El passat dijous i divendres Televisió de Catalunya ens va sorprendre amb una de les millors produccions que fins a dia d'avui encara mai havíem pogut gaudir. Inspirada en una de les llegendes que més han perdurat al nostre país, ens mostrava, sempre d'una manera més aviat poètica i heroïca, les peripècies viscudes per un home que, gairebé a la força, va haver de fer-se bandoler per poder seguir respirant.
Llegir més

Un any més la traca final dels focs de festa major espetega al cel i ens anuncia de la cloenda d’actes, deixant-nos una lassitud per tot el cos que fa que es necessiti una setmana més per tal de recuperar les forces. Com que per qüestions horàries em va ser impossible viure la resta d’esdeveniments que es van realitzar arreu del poble, i tot i constar-me que tots ells van tenir un èxit de públic com cap altre any, em centraré a fer un valoració d’allò que em va tenir atrafegat durant tres dies i tres nits: les barrakes.
Llegir més

Ja és cultura popular arribar a l'estiu i veure una quantitat desorbitada de propostes musicals al nostre país, però des de fa un parell d'anys hi ha hagut un augment considerable d'allò que se'n diu "festival", on en una mateixa població, recinte  o espai s'hi organitzen diferents concerts per abastir un públic cada cop més heterogeni.

Els festivals que antany van començar per donar una oferta musical a un determinat públic van acabar apostant per diferents estils i així abarcar altres tendències.
Llegir més

Tot just falten 72 hores perquè s'obrin els col·legis electorals i, a mesura que s'acosta la data, cada cop em fa mes mandra moure'm del sofà (o d'on sigui) per anar a votar. Alguns em titllaran de mandrós, altres d'irresponsable, i fins i tot n'hi haurà que em diran que no anar a votar afavorirà l'enemic...i jo em pregunto, quin enemic? el diable que vesteix de diable, o el diable que vesteix de xai?
En el fons (potser molt en el fons) desitjaria que aquestes eleccions les guanyés el PP, perquè, siguem clars, si una cosa tenim els catalans és que ens falta sang, mala llet.
Llegir més