La concepció que les persones tenim sobre determinats conceptes abstractes, individuals o col·lectius, ve sovint determinada per un ús social fortament influït pels discursos polítics. Allò que tots entenem per pàtria i nació, per patriotisme i nacionalisme, no és altra cosa que allò que mengem, dia sí i dia també, per boca dels polítics, del seu tarannà i de l'ús que acostumen a fer d'aquests termes mai prou ben definits.
Llegeix més

Costa arribar a casa pensant que el dia més profitós dels teus anys de carrera hagi estat un en què l’alumnat ha hagut de donar un cop sobre la taula i vetar l’entrada a les aules, no pas a cap persona, sinó a uns plans d’estudi que tothom, per acció o omissió, rebutja i coincideix en la seva urgent reforma o reelaboració. Costa imaginar-se quatre anys de carrera aprenent el que es pot arribar a aprendre en un sol dia si la voluntat comuna erigeix una estructura pròpia de docència i la camaraderia esdevé la moneda de canvi entre els individus.
Llegeix més

Així mateix, un poble viu i antimarquesal.

Encara brut i pudent de ferum medieval em disposo a escriure un apunt sobre aquest dia tan gloriós que s'ha viscut a Sentmenat. Mentre el país se'ns sumeix avui en un estúpid suport al podemos, en aquesta modesta vila s'ha fet sentir un altre crit: el podem, nosaltres podem acabar amb els privilegis de la prepotent noblesa, o com a mínim, podem aplegar un poble sencer i fer-nos més unànimes que els del podemos.
Llegeix més

El que va passar ahir a l'Autònoma s'allunya nefastament dels principis que li atorguen aquest nom a la universitat. Lluís Ferrer, només ell, n'és el màxim responsable. Va voler silenciar la protesta a cops de porra i això, com tots sabem, és contraproduent. Ahir eren quaranta els estudiants que van efectuar el tancament de la Facultat de Filosofia i Lletres, més el centenar que els recolzaven des de fora.
Llegeix més

Mica en mica es va fent grossa la pilota, mica en mica va tornant, amb els mateixos de sempre, la guerra bruta de l'Estat. El pitjor de tot és que ens hi estem acostumant i, a hores d'ara, no crida l'atenció veure com la policia s'endu per davant desenes i desenes de ciutadans. La premsa del règim funciona a un ritme sincronitzat: mentre la porra colpeja, els titulars resen "ETA, ETA" i sempre el mateix.

Algú s'imagina tota la militància del PSOE detinguda i engarjolada quan es van destapar els afers bruts d'en Barrionuevo? No, oi? Doncs sembla que la lògica judicial es deforma substancialment quan entra a l'Audiència Nacional.
Llegeix més

No ha interessat gaire als mitjans espanyols i francesos fer-se ressò d'una notícia que hauria de ser de cabdal importància per tots. Des del passat 10 de desembre, la nostra llengua ha estat reconeguda legalment als territoris espoliats al nord d'El Pertús. Tal com sona, pels que els vingués de nou, el català ha viscut exactament 308 anys en la plena il·legalitat. Malgrat que el Tractat dels Pirineus –el pacte de la usurpació francoespanyola– contemplava la conservació de les institucions catalanes als territoris entregats, el monarca Lluis XIV no ho va acabar d'entendre i les va esclafar sense miraments.
Llegeix més

No sé si estic incorrent en el tema que potser volia tractar la Maria, però després de veure el 30 minuts d'avui, que ella mateixa ens va indicar veure a tots els llistaires, no m'he pogut estar de posar un crit al cel. El conflicte del Sàhara és un conflicte que ressona a les meves oïdes des de fa anys. Quan era més petit, em preguntava perquè, als estius, Sentmenat s'omplia de nens i nenes de pell fosca que, en arribar el setembre, desapareixien.
Llegeix més