El tret invisible

sàhara, ocupació, marroc, alliberament

---

Comparteix

Tweet

No sé si estic incorrent en el tema que potser volia tractar la Maria, però després de veure el 30 minuts d'avui, que ella mateixa ens va indicar veure a tots els llistaires, no m'he pogut estar de posar un crit al cel. El conflicte del Sàhara és un conflicte que ressona a les meves oïdes des de fa anys. Quan era més petit, em preguntava perquè, als estius, Sentmenat s'omplia de nens i nenes de pell fosca que, en arribar el setembre, desapareixien. A l'escola ens deien que eren 'els nens sajarauis', però a aquella tendra edat no acabàvem de concebre que, sigui com sigui, aquells nens que compartien amb nosaltres la piscina, els partits de futbol a la plaça i les correcuites en bicicleta per tot el poble eren refugiats d'un conflicte armat.

M’esfereeix pensar que una noia amb la qual vaig compartir més de cinc anys d'escola, l'enyorada Zaïna, pugui veure's implicada en semblant barbaritat humana. La tragèdia del Sàhara, pels motius que sigui, no resulta tan rendible als mitjans com la de Palestina, però la brutalitat de l'opressió és igual o pitjor. El Marroc, igual que Israel, és d'aquells estats que han rebut la generosa mà d'Occident i n'han pres la màniga per iniciativa pròpia. El nostre estat, l'espanyol, no és menys responsable d'això com el Regne Unit ho és de la tragèdia palestina. El que cedí, sense escrúpols, la potestat del Sàhara Occidental al regne alauita fou la última rúbrica del dictador. L'herència d'aquella invasió maquillada de color verd és, avui, un apartheid ètnic i territorial contra els qui diuen ser fills del desert. Mig país, que es diu ràpid, viu fora de la seva terra. Els altres tres milions, han de passejar amb la boca tancada i pendents de la garrotada o el tret, depenent del dia, de qualsevol policia marroquí.

Mentrestant, als despatxos de les Nacions Unides s'escriu en tinta xinesa. Una promesa rere una altra que esdevenen complaença per l'ocupant. Un referèndum, com el nostre, que fa anys que espera, i una terra que ha estat ocupada, escombrada i trencada per un mur, igual d'irrompible que el mur israelià. El poble sahrauí s'ha deixat ensarronar massa i a les faccions militants, el Front Polisari, se'ls acaba la paciència. S'albiren rius de sang a les dunes del desert i, com sempre, se'n culparà als mateixos. Només es parla de violència quan el dèbil es defensa.

1499 lectures       2 comentaris

Imprimir       Compartir