dimarts, 22 maig de 2012 | 00:06h
Marc Duran
Marc Duran
Per ara sóc un embrió de periodista resignat a creure en la professió. No puc desplegar el meu currículum perquè no impressiona gaire, per tant, no entraré a competir amb els meus coblocaires pel que fa l'experiència. Com que sóc de la coneixença de la majoria, puc ser breu en les presentacions: em dic Marc Duran Riera, compto una vintena d'anys i sóc fill de ca la Paua.
- Pàtria i nacionalisme 27.04.2009
- Facultat ocupada, no us espanteu 27.11.2008
- Un poble viu 29.06.2008
- Compartint aules amb els mossos 05.03.2008
- No time for love in the Basque Country 12.02.2008
- Francesc Rodríguez AMICS MUSEU-ARXIU DE SENTMENAT I RÀDIO SENTMENAT, DOS PROJECTES ENGRESCADORS 11.05.2012
- Jordi Torroja Cal aclarir algunes coses 10.05.2012
- Jordi Torroja Sentmenat es pot permetre una policia local? 07.05.2012
- Àngels Padilla LES TRADICIONS 09.04.2012
- Jaume Carbonell Fidalgo 10 coses que sap la ciència política (i la resta de la gent, no)* 01.02.2012
Dijous, 27.11.2008. 02:09 h
Costa arribar a casa pensant que el dia més profitós dels teus anys de carrera hagi estat un en què l’alumnat ha hagut de donar un cop sobre la taula i vetar l’entrada a les aules, no pas a cap persona, sinó a uns plans d’estudi que tothom, per acció o omissió, rebutja i coincideix en la seva urgent reforma o reelaboració. Costa imaginar-se quatre anys de carrera aprenent el que es pot arribar a aprendre en un sol dia si la voluntat comuna erigeix una estructura pròpia de docència i la camaraderia esdevé la moneda de canvi entre els individus.
Contextualitzo, ahir es va ocupar la Facultat de Comunicació de l’Autònoma en protesta per l’antidemocràtica implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior al sistema universitari català. Que ningú s’espanti, es va ocupar amb c i no amb k. No es va fer mal a ningú –mal aniríem si mai se n’hagués fet– , no es va privar a ningú la lliure circulació, no es va causar cap desperfecte –les pintades sempre sobre paper– , i el més important, no es va fer comptant amb una minoria. Com tothom comprendrà, no hi ha hagut un recompte de quanta gent rondava ahir per la facultat –recordem que la circulació era lliure– , però del que estic segur és que era molta més de la que hi passeja habitualment, en horari lectiu ordinari.
Fins i aquí tot bé. Molt més bé que de costum. He de reconèixer que les generacions que venen són molt més combatives que la que em va tocar a viure a mi, potser perquè veuen com un negre futur de precarització els cau a sobre o potser perquè es troben amb una dinàmica de lluita empesa amb molta feina i amb una mobilització mai vista al món universitari. Ves a saber. El cas és que avui, la facultat era realment nostra. Nostra i de qui volgués, evidentment. Gràcies a això, hem pogut saber a quina part del professorat mereixem un respecte com a persones i per quina altra –inclòs deganat– som percebuts com la matèria prima que cal treballar per treure’n un suc. Fèlix Balanzó, un dels grans mestres del periodisme en aquesta petita casa, comentava, encertant el blanc un cop més: “El mínim que un professor pot fer, per pura decència professional, si els estudiants s’han plantat en bloc i han ocupat les aules, és venir a escoltar què diuen, i no fugir com un covard”. Gràcies a gent com en Fèlix i molts de la seva corda, tot això té sentit. Perquè saben entendre el missatge que els dóna l’alumnat, i perquè potser són dels pocs que no s’han venut la dignitat a canvi d’una poltrona als despatxos de dalt.
Malauradament, ni tractant-se de la facultat d’on sortiran les futures fornades de periodistes d’aquest país, és possible tenir els mitjans de comunicació, no dic a favor, sinó a una equidistància raonable. Excepte la premsa alternativa, que l’elaboren les pròpies sinergies d’aquestes lluites, i algun mitjà sensible als codis ètics de la professió (com l’ACN o Vilaweb), a la resta els encanta presentar-nos com els il·luminats, la minoria, els radicals, els violents i demés barbaritats davant la gent d’ordre d’aquest país. Diguem-ho ben alt, no ens tallem, són els esquirols la minoria! La mobilització en aquest moment ha arribat a xifres mai vistes, sense oblidar, evidentment, aquestes masses silencioses –presents també al conjunt de la societat– , que els importa un comí si hi ha classe, si no n’hi ha, si la gent es rebota contra Bolonya, si hi ha esquirols, si hi ha Mossos pel campus, etc. El referèndum sobre la congelació de l’EEES, del qual em vaig encarregar en el dia d’ahir, va comptar amb una participació que triplica la de les eleccions claustrals i de qualsevol tipus que organitzen les institucions de la UAB, i això que aquestes mateixes institucions ens han deixat ben clar que la consulta no serà mai legal ni vinculant, és a dir, que no en pensen fer ni puto cas. Tot i així, tot i ser una consulta sense sortida, atrapada en un atzucac de bon principi, ha arrossegat un increïble nombre d’alumnes a les urnes. Que cadascú en faci el seu propi anàlisi.
I demano disculpes, un altre dia xerraré sobre Bolonya.
Facultat ocupada, no us espanteu
Contextualitzo, ahir es va ocupar la Facultat de Comunicació de l’Autònoma en protesta per l’antidemocràtica implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior al sistema universitari català. Que ningú s’espanti, es va ocupar amb c i no amb k. No es va fer mal a ningú –mal aniríem si mai se n’hagués fet– , no es va privar a ningú la lliure circulació, no es va causar cap desperfecte –les pintades sempre sobre paper– , i el més important, no es va fer comptant amb una minoria. Com tothom comprendrà, no hi ha hagut un recompte de quanta gent rondava ahir per la facultat –recordem que la circulació era lliure– , però del que estic segur és que era molta més de la que hi passeja habitualment, en horari lectiu ordinari.
Fins i aquí tot bé. Molt més bé que de costum. He de reconèixer que les generacions que venen són molt més combatives que la que em va tocar a viure a mi, potser perquè veuen com un negre futur de precarització els cau a sobre o potser perquè es troben amb una dinàmica de lluita empesa amb molta feina i amb una mobilització mai vista al món universitari. Ves a saber. El cas és que avui, la facultat era realment nostra. Nostra i de qui volgués, evidentment. Gràcies a això, hem pogut saber a quina part del professorat mereixem un respecte com a persones i per quina altra –inclòs deganat– som percebuts com la matèria prima que cal treballar per treure’n un suc. Fèlix Balanzó, un dels grans mestres del periodisme en aquesta petita casa, comentava, encertant el blanc un cop més: “El mínim que un professor pot fer, per pura decència professional, si els estudiants s’han plantat en bloc i han ocupat les aules, és venir a escoltar què diuen, i no fugir com un covard”. Gràcies a gent com en Fèlix i molts de la seva corda, tot això té sentit. Perquè saben entendre el missatge que els dóna l’alumnat, i perquè potser són dels pocs que no s’han venut la dignitat a canvi d’una poltrona als despatxos de dalt.
Malauradament, ni tractant-se de la facultat d’on sortiran les futures fornades de periodistes d’aquest país, és possible tenir els mitjans de comunicació, no dic a favor, sinó a una equidistància raonable. Excepte la premsa alternativa, que l’elaboren les pròpies sinergies d’aquestes lluites, i algun mitjà sensible als codis ètics de la professió (com l’ACN o Vilaweb), a la resta els encanta presentar-nos com els il·luminats, la minoria, els radicals, els violents i demés barbaritats davant la gent d’ordre d’aquest país. Diguem-ho ben alt, no ens tallem, són els esquirols la minoria! La mobilització en aquest moment ha arribat a xifres mai vistes, sense oblidar, evidentment, aquestes masses silencioses –presents també al conjunt de la societat– , que els importa un comí si hi ha classe, si no n’hi ha, si la gent es rebota contra Bolonya, si hi ha esquirols, si hi ha Mossos pel campus, etc. El referèndum sobre la congelació de l’EEES, del qual em vaig encarregar en el dia d’ahir, va comptar amb una participació que triplica la de les eleccions claustrals i de qualsevol tipus que organitzen les institucions de la UAB, i això que aquestes mateixes institucions ens han deixat ben clar que la consulta no serà mai legal ni vinculant, és a dir, que no en pensen fer ni puto cas. Tot i així, tot i ser una consulta sense sortida, atrapada en un atzucac de bon principi, ha arrossegat un increïble nombre d’alumnes a les urnes. Que cadascú en faci el seu propi anàlisi.
I demano disculpes, un altre dia xerraré sobre Bolonya.
1838 lectures
2 comentaris
Imprimir
Compartir
"Quan pocs centenars de persones decideixen en nom d'uns milers es que alguna cosa s'està fent malament."
Que s'apliquin això mateix les quatre corbates que pretenen condemnar-nos amb bolonya
Valora aquest comentari: 
0
0
0
0
Comentari inadequat 
Per a la reflexió
Les pintades sempre sobre paper? Ara les parets són de paper y les finestres y les portes....
No es va impedir la lliure circulació? Fer durar un debat sobre el dret a classe el suficient per impedir-la és limitar el dret individual de les persones.
"però del que estic segur és que era molta més de la que hi passeja habitualment, en horari lectiu ordinari."
Jo estic convençut que hi havia menys gent que en un dia habitual ja que molta gent es va quedar a casa. Si v... Llegir més
Valora aquest comentari: 0
0
0
0
Comentari inadequat
1
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
Els comentaris reflecteixen únicament l'opinió dels usuaris. sentmenat.com es reserva el dret a no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que contiguin insults o difamacions o que siguin contraris o atemptin contra la Llei. sentmenat.com no assumeix cap responsabilitat derivada del contingut dels comentaris, que correspon als seus autors.
Els comentaris anònims que continguin crítiques, acusacions, insults i/ o referències a persones sense responsabilitats públiques seran eliminats automàticament.
