La llengua del nord

No ha interessat gaire als mitjans espanyols i francesos fer-se ressò d'una notícia que hauria de ser de cabdal importància per tots. Des del passat 10 de desembre, la nostra llengua ha estat reconeguda legalment als territoris espoliats al nord d'El Pertús. Tal com sona, pels que els vingués de nou, el català ha viscut exactament 308 anys en la plena il·legalitat. Malgrat que el Tractat dels Pirineus –el pacte de la usurpació francoespanyola– contemplava la conservació de les institucions catalanes als territoris entregats, el monarca Lluis XIV no ho va acabar d'entendre i les va esclafar sense miraments.

L'aparell centralista i centralitzador de l'Estat francès sempre ha funcionat amb una precisió mecànica, ben lluny de la maldestre imitació que se n'ha volgut fer sempre a l'espanyol. Aquí, al sud, sempre hem estat capaços de reeixir, malgrat haver rebut mastegots en tots els regnats, dictadures i falses democràcies que s'han succeït. Des que fórem ocupats, ara fa 301 anys, el català ha estat oficial durant 37 anys. Els 264 restants, de facto o de iure, se'ns ha posat el peu a la boca. Però aquí estem, vius i xerraires per fer la guitza a qui faci falta. Al nord, per contra, la situació és ben magra. La nació abanderada de les llibertats no ha vacil·lat mai a l'hora d'aniquilar pobles i cultures dins i fora del seu territori. No només el català, sinó també el basc, el bretó, l'occità i el cors han estat víctimes de la llibertat uniformitzadora i jacobina de la República. Ni tan sols es coneix, a París, que sota aquell patois del que tan s'han rigut hi malviu una llengua diferent a la seva.

Aquest gest del Consell General dels Pirineus Orientals no és gens menyspreable, després de segles sense veu ni vot. No dubto que els administradors del departament, Bourquin i Mateu, tenen una percepció merament folklòrica del que representa aquesta llengua, però si més no, és interessant que la Carta del català –nom que ha rebut el reglament– pugui circular pels despatxos parisencs i que aquells que lluiten a diari per salvar la llengua que correspon al seu país ho puguin fer amb la llei a la mà.