dissabte, 11 febrer de 2012 | 07:21h
Marc Duran
Marc Duran
Per ara sóc un embrió de periodista resignat a creure en la professió. No puc desplegar el meu currículum perquè no impressiona gaire, per tant, no entraré a competir amb els meus coblocaires pel que fa l'experiència. Com que sóc de la coneixença de la majoria, puc ser breu en les presentacions: em dic Marc Duran Riera, compto una vintena d'anys i sóc fill de ca la Paua.
- Pàtria i nacionalisme 27.04.2009
- Facultat ocupada, no us espanteu 27.11.2008
- Un poble viu 29.06.2008
- Compartint aules amb els mossos 05.03.2008
- No time for love in the Basque Country 12.02.2008
- Jaume Carbonell Fidalgo 10 coses que sap la ciència política (i la resta de la gent, no)* 01.02.2012
- Gemma Fruitós Sobre l'article de Joaquim Solé públicat al blog de Josep Vilaró 29.01.2012
- Ana Maria Reyes L'avi ho sap tot 24.01.2012
- Àngels Padilla TEORIA MOLT PERSONAL DE L'ECOSISTEMA 23.01.2012
- Josep Vilaró Perspectives de futur (o no) a l’Ajuntament de Sentmenat 17.01.2012
Dimarts, 8.1.2008. 22:17 h
Tracen per allà on sigui
Fer l'orni és el que més bé se'ls dóna als governants espanyols, i als catalans, parar l'anca. Sembla que és així després de sentir la nova proposta del ministre Clos, «ara passarem la MAT per la Jonquera». Anem al ritme d'una proposta per mes, però les intencions encara són les del primer dia, ara fa més de deu anys. Durant aquells anys de desnuclearització a l'Estat francès hi va haver una sèrie de dirigents que, aprofitant la seva potent influència a Brussel·les, se les van enginyar per desempallegar-se del seu excedent elèctric alhora que feien guanyar uns calerons a les empreses energètiques que calia tenir prop del poder.
Va ser llavors quan es va començar a sentir la idea de connectar l'Estat francès amb l'espanyol a través d'una gran autopista elèctrica, i no només això, sinó que també s'havia d'aconseguir traçar l'arc mediterrani i fer arribar aquests excedents elèctrics als veïns del sud: marroquins, algerians, libis, etc. D'aquesta manera, un grapat d'energètiques franceses, i també espanyoles, rendibilitzarien aquell excedent nuclear que tanta nosa feia a Europa. Et voilà! Què hi trobem al mig? Doncs el nostre petit país, a banda i banda dels Pirineus. És just en aquesta franja mediterrània on caldria aixecar una gran línia elèctrica de 400.000 volts. No res.
La política dels polítics és màgica i si cal emprar l'art de la prestidigitació per treure's un as de la màniga, doncs avant. Si no hi ha una necessitat ciutadana d'emprar tal monstre elèctric, doncs es crea i punt. Si cal portar-nos un tren d'alta velocitat per justificar-ho, es porta, i si cal fer-nos creure que necessitem una altra línia elèctrica sense ensenyar-nos un simple número, cap problema, ens ho creurem com a bons súbdits. A casa sempre m'han dit que de mentides només se'n poden dir de piadoses, que les altres es noten molt i poden fer mal. Sembla que a en Zapatero, en Clos, en Montilla i en Sarkozy no els ho van ensenyar això, o potser ho han oblidat, com a bons polítics.
Qui no veu, a aquestes alçades, que ens volen fer passar bou per bèstia grossa que s'ho faci mirar. Només cal escoltar-se amb una mica d'atenció el comissari Mario Monti i sentir que ell mateix exposa els motius d'aquesta línia, «interconnexió, interconnexió». Però encara hi ha qui prefereix creure que els 400.000 volts són del tot necessaris per encendre la torradora, potser així no farà tan mal a la consciència quan veiem els operaris de REE talant-nos mig Puig de la Creu.
Va ser llavors quan es va començar a sentir la idea de connectar l'Estat francès amb l'espanyol a través d'una gran autopista elèctrica, i no només això, sinó que també s'havia d'aconseguir traçar l'arc mediterrani i fer arribar aquests excedents elèctrics als veïns del sud: marroquins, algerians, libis, etc. D'aquesta manera, un grapat d'energètiques franceses, i també espanyoles, rendibilitzarien aquell excedent nuclear que tanta nosa feia a Europa. Et voilà! Què hi trobem al mig? Doncs el nostre petit país, a banda i banda dels Pirineus. És just en aquesta franja mediterrània on caldria aixecar una gran línia elèctrica de 400.000 volts. No res.
La política dels polítics és màgica i si cal emprar l'art de la prestidigitació per treure's un as de la màniga, doncs avant. Si no hi ha una necessitat ciutadana d'emprar tal monstre elèctric, doncs es crea i punt. Si cal portar-nos un tren d'alta velocitat per justificar-ho, es porta, i si cal fer-nos creure que necessitem una altra línia elèctrica sense ensenyar-nos un simple número, cap problema, ens ho creurem com a bons súbdits. A casa sempre m'han dit que de mentides només se'n poden dir de piadoses, que les altres es noten molt i poden fer mal. Sembla que a en Zapatero, en Clos, en Montilla i en Sarkozy no els ho van ensenyar això, o potser ho han oblidat, com a bons polítics.
Qui no veu, a aquestes alçades, que ens volen fer passar bou per bèstia grossa que s'ho faci mirar. Només cal escoltar-se amb una mica d'atenció el comissari Mario Monti i sentir que ell mateix exposa els motius d'aquesta línia, «interconnexió, interconnexió». Però encara hi ha qui prefereix creure que els 400.000 volts són del tot necessaris per encendre la torradora, potser així no farà tan mal a la consciència quan veiem els operaris de REE talant-nos mig Puig de la Creu.
974 lectures
Cap comentari
Imprimir
Compartir
No hi ha cap comentari
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
Els comentaris reflecteixen únicament l'opinió dels usuaris. sentmenat.com es reserva el dret a no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que contiguin insults o difamacions o que siguin contraris o atemptin contra la Llei. sentmenat.com no assumeix cap responsabilitat derivada del contingut dels comentaris, que correspon als seus autors.
Els comentaris anònims que continguin crítiques, acusacions, insults i/ o referències a persones sense responsabilitats públiques seran eliminats automàticament.
