diumenge, 21 març de 2010 | 06:50h
Marc Duran
Marc Duran
Per ara sóc un embrió de periodista resignat a creure en la professió. No puc desplegar el meu currículum perquè no impressiona gaire, per tant, no entraré a competir amb els meus coblocaires pel que fa l'experiència. Com que sóc de la coneixença de la majoria, puc ser breu en les presentacions: em dic Marc Duran Riera, compto una vintena d'anys i sóc fill de ca la Paua.
- Pàtria i nacionalisme 27.04.2009
- Facultat ocupada, no us espanteu 27.11.2008
- Un poble viu 29.06.2008
- Compartint aules amb els mossos 05.03.2008
- No time for love in the Basque Country 12.02.2008
- Roger Vilà La nevada com a símptoma 12.03.2010
- Roger Vilà El tauró 27.02.2010
- Gemma Fruitós Reflexions en veu alta 19.02.2010
- Roger Vilà In rock 22.01.2010
- Roger Vilà Sabadell, un futur bell 29.12.2009
Tracen per allà on sigui
Fer l'orni és el que més bé se'ls dóna als governants espanyols, i als catalans, parar l'anca. Sembla que és així després de sentir la nova proposta del ministre Clos, «ara passarem la MAT per la Jonquera». Anem al ritme d'una proposta per mes, però les intencions encara són les del primer dia, ara fa més de deu anys. Durant aquells anys de desnuclearització a l'Estat francès hi va haver una sèrie de dirigents que, aprofitant la seva potent influència a Brussel·les, se les van enginyar per desempallegar-se del seu excedent elèctric alhora que feien guanyar uns calerons a les empreses energètiques que calia tenir prop del poder.
Llegeix més
656 lectures
Cap comentari
