Ahir a les 12 de la nit, llegia un petit article al diari on una mare sentia vergonya al no poder comprar un regalet a un amic del seu fill que havia estat convidat a la seva festa. Una mare preocupada perquè a dia 1 no li quedaven diners per comprar la llet, i l'atur no el cobraria fins el dia 10. En una altra època hauria sentit pena per aquesta mare i res més... avui en dia, sento pena i a més, sóc capaç de relacionar l'article amb persones que conec. Un amic a punt de tenir un fill, ell a l'atur i sobrevivint amb el sou de la seva dona.
Llegeix més

Un cop més les inundacions han devastat els campaments de refugiats sahrauís.
Aprofitant l'acte de demà us vull informar a tots de les inundacions que es van donar als campaments el dia 12 d'octubre. Mentres aquí "celebrèvem" el dia de la Hispanitat, demostrant la força del nostre exèrcit, gastant diners públics en un acte per demostrar com n'és de "maco" el nostre arsenal... als campaments s'estava vivint una tragèdia.
Llegeix més

Des de fa ja uns quants mesos, l'IES Sentmenat ha iniciat un projecte educatiu que involucra als alumnes, exalumnes i professors per apropar-los al món de la cooperació internacional, la solidaritat i els drets humans.

El poble que s'ha escollit és el poble sahrauí, ja que a Sentmenat hi ha una llarga trajectòria  de cooperació amb aquest poble i perquè, a més, la història de descolonialització del poble sahrauí forma part de la Història Contemporània d'Espanya (ja que havia estat una colònia), i per tant és temari a estudiar als nostres instituts.
Llegeix més

Aprofitant l'arribada dels nens i nenes sahrauís us vull explicar com n'és de grata l'experiència. Com molts de vosaltres sabeu, des de fa ja uns quants anys, a Sentmenat, cada estiu arriben nens i nenes des dels campaments de refugiats sahrauís per passar un estiu en pau. Un estiu que els permetrà gaudir d'una altra terra, d'un altre clima, de completíssims exàmens mèdics, del mar, de la piscina, de l'alimentació etc...
Molta gent, ens acusa de posar-los el caramel a la boca, per després de dos mesos, llevar-se'l, però com diu una amiga meva, durant aquests dos mesos tenen la oportunitat de "llepar" aquest caramel.
Llegeix més

Estic en la obligació de compartir amb molts de vosaltres les meves últimes vacances al desert del Sàhara. Dic això perquè molts de vosaltres coneixeu a la meva germana petita, la Zaina, i molts em pregunteu sempre com li va tot.

Tot va començar al novembre quan dues amigues meves em van dir que volien visitar els campaments de refugiats. Així que després de moltes trucades per aconseguir un visat, el dia 21 de març vam agafar un vol cap a Argel.
Llegeix més

Ja fa molts dies que discuteixo amb un munt de gent que creu que els immigrants no s'integren. Jo en comptes de portar-los la contrària intento fer-los entrar en raó (les discussions acalorades no se m'han donat mai gaire bé). Intento argumentar el fet que no parlin el català, que no tinguin amics "autòctons", que no participin de les nostres festes.... però, sempre arribo a la mateixa conclusió; són ells els únics culpables??

L'altre dia, un amic meu, un noi sahrauí, casat amb una catalana i amb una filla nascuda a Euskadi em va preguntar que quan li cobraria per fer-li classes de català.
Llegeix més

Primer de tot donar les gràcies al Marc per haver dedicat part del seu temps al conflicte sahrauí.
Després del reportatge d'ahir, espero que ningú n'hagi quedat indiferent. Vam fer rebombori, tant com vam poder, perquè tothom veiés el reportatge del 30 minuts, e-mails, trucades, entrades als blocs, el boca-orella..... i va funcionar. Ahir, després de veure el reportatge, el telèfon de casa no parava de sonar, el fixe, el mòbil, el mòbil del meu company.
Llegeix més

L'altre dia vaig anar a Sabadell amb la meva mare. La meva mare té una discapacitat física que li impedeix fer llargs recorreguts a peu, és per això que gaudeix (és el seu dret) d'una targeta per aparcar en places reservades per a minusvàlids (ja que ella té reconeguda la seva minusvalia). Doncs al arribar a Sabadell, al centre en vam trobar tres o quatre de seguides. Sorpresa la nostra quan les quatre estaven ocupades. Quan ens trobem amb un cas d'aquest sempre ens pica la curiositat veure si les persones que hi estan aparcades porten la identificació.
Llegeix més