Un vot de confiança

Ja fa molts dies que discuteixo amb un munt de gent que creu que els immigrants no s'integren. Jo en comptes de portar-los la contrària intento fer-los entrar en raó (les discussions acalorades no se m'han donat mai gaire bé). Intento argumentar el fet que no parlin el català, que no tinguin amics "autòctons", que no participin de les nostres festes.... però, sempre arribo a la mateixa conclusió; són ells els únics culpables??

L'altre dia, un amic meu, un noi sahrauí, casat amb una catalana i amb una filla nascuda a Euskadi em va preguntar que quan li cobraria per fer-li classes de català. Jo em vaig quedar tota sorpresa (la seva dona no va estudiar en català i no el sap escriure correctament) i li vaig dir que, primer que no li pensava cobrar res, i segona, que en "teoria" hi ha classes pagades per la Generalitat. Sopresa va ser la meva quan em va comentar que la Generalitat no subvenciona cursos sinó hi ha un mínim de persones apuntades. En part ho puc arribar a entendre, i en part no. Tots aquests immigrants que sí que volen integrar-se viuen al nostre país, se'l fan seu, lluiten pels mateixos drets que nosaltres, tenen les mateixes obligacions, treballen aquí i evidentment aixequen el país en conjunt amb nosaltres. Potser hauríem de començar a fer polítiques lingüístiques diferents?

Perquè no parlen el català? Moltes vegades, sobretot a Barcelona, quan passo a fer un cafè abans d'entrar a classe d'Àrab i demano un tallat no m'entenen, però si els hi parlo en anglès sí. Com s'entén això? Curiosa pel tema, em vaig posar a mirar ofertes de feina d'hosteleria a Barcelona i vaig veure que la gran majoria demanava: dominio del castellano y del inglés, OSTRES!! i el català? No és important? Però no estem a Catalunya? Aleshores de qui és la culpa, dels que venen a buscar feina, o dels que els hi ofereixen la feina?

Tinc la sort, o no, de treballar a quatre residències de la província de Barcelona. Moltes de les gerontòlogues són estrangeres i em sorprèn molt el fet que els avis els hi parlin en Català però els altres professionals del centre els hi parlin en Castellà. Jo, que el castellà el domino més aviat poc, els hi parlo en Català, i mai m'han posat una mala cara per fer-ho, però si em posen cara de sorpresa, aleshores em diuen que és estrany que els hi parli en Català, que normalment quan veiem que són estrangers canviem l'idioma. Aleshores, de qui és la culpa?

Jo ho tinc comprovat. El meu xicot no és nascut a Catalunya, però és català d'adopció. Quan el vaig conèixer no parlava català, i dominava molt poc el castellà. Aleshores vam decidir que parlaríem castellà fins que el dominés i després passaríem al català. I així ho vam fer, ara jo li parlo en català i ell en privat (com l'Aznar) em parla en català, però en públic no. Sabeu per què? Doncs perquè quan va començar a deixar-se anar amb el català hi havia gent que reia per com parlava, per com pronunciava, o per les "castellanades" que deixava anar. Aleshores de qui és la culpa?

Per sort, la majoria d'immigrants sí que s'integren quan els deixen, per sort s'interessen per la nostra cultura, sense oblidar-se de la seva (per sort) i si tots compartíssim la nostra cultura, i comecéssim a aprendre de la seva, les coses ens començarien a anar millor.
Catalunya la construim entre tots, els d'aquí i els d'allà, i sinó recordeu la immigració dels anys 60, recordeu que molts de nosaltres som "xarnegos" i que els nostres pares i mares ens han ensenyat el millor de les dues cultures.

No oblidem que els anglesos d'Andalusia i els alemanys de Mallorca també són immigrants que gaudeixen de la nostra seguretat social, però moltes vegades, sense haver cotitzat mai, cosa que els que venen a treballar no els passa. O tots moros o tots cristians!