Gran empresa local amb més de 7000 clients busca 13 persones per formar part del consell d’administració. S’ha de gestionar un pressupost de 11 milions d’euros (cap a 2000 milions de pessetes) i una plantilla de 100 treballadors. No s’exigeix cap mena de currículum, ni cap prova de capacitació, ni cap mena d’experiència en un lloc similar.  Ara que ens venen a sobre les eleccions locals, aquest és un anunci que bé podria resumir el que passa a la majoria de pobles i ciutats de Catalunya.
Llegeix més

     Diu la constitució d’aquest estat del que encara som súbdits, que ningú patirà “discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social”, però es veu que dintre dels supòsits que no admeten cap tipus de discriminació no s’hi va incloure les llengües.      En Marc Belzunces és un noi que es va declarar objector de consciència al ser escollit per ser membre d’una taula electoral.  Per això va ser condemnat a 14 dies de presó i una multa.
Llegeix més

      Ara que s’acosten unes eleccions que poden i haurien de marcar definitivament un destí diferent per Catalunya, hi ha una bossa de vots que ens fa molta falta per tal de tirar endavant una il·lusió cada vegada més estesa arreu del nostre país:  la nostra independència. Aquesta bossa de vots és la dels catalans que estimen i volen el millor per Catalunya, però que a les eleccions donen suport a partits espanyolistes com ara el PSC o el PP.  Bé, entre els votants  del PP no crec que en trobem gaires que estimin una Catalunya catalana, però dins dels votants del PSC segur que si.
Llegeix més

    Aquesta és la frase que portava enganxada a la part de darrera del meu primer cotxe, i sempre m’ha semblat encertada en el nostre cas, el de Catalunya i els catalans. Potser no és la llibertat el que ens garanteix la llengua però si és el que més ens defineix i manté com a poble diferent dels que ens envolten. A vegades sembla que nosaltres no en siguem del tot conscients, però en canvi si que ho són els que volen diluir la nostra cultura i assimilar-nos a la seva, tal com han fet des de fa segles i continuen fent avui.
Llegeix més

Tenien tota  la legitimitat que els hi donava la força del milió de catalans que es van manifestar contra la sentencià del tribunal constitucional retallant l’Estatut. Podien  donar per una vegada un cop de puny sobre la taula de l’estat i dir prou.  Tenien l’obligació de deixar de banda els interessos de partit i posar-se a defensar tots junts el que el poble de Catalunya els hi demanava: No acceptar la sentència perquè la nostra voluntat com a poble està per sobre de la d’un grupet de jutges espanyols.
Llegeix més

Bon dia. Són les 7   Fa molts anys que em desperto gairebé cada dia, amb la veu de l’Antoni Bassas desitjant-me que tingui un bon dia. Són pocs minuts els que l’escolto fins que salto del llit, però m’agrada la seva manera d’informar-me, i com sap fer-me sentir que formem part, ell i jo, del mateix poble. Ara he llegit que ens deixa per discrepàncies amb la direcció, i els comentaris que m’han arribat és que la seva manera de presentar, de dir, i de conscienciar, no agrada a les orelles dels que ens governen ara, tant als catalans, com a Catalunya Ràdio.
Llegeix més

Ara que d’aquest arbre mig caigut que en diuen Església Catòlica, tothom s’hi veu en cor de fer-ne estelles, voldria recordar a una petita part que va dedicar el seu temps a enriquir l’última etapa de la infantesa d’un bon grapat de nois de Sentmenat.   No sé com va començar, però els dissabtes i diumenges i les tardes d’estiu de les nostres vacances, finals dels 60 i principis dels 70, al seminari dels  salesians, acollien a tots el nois de Sentmenat que hi volien anar.
Llegeix més

Encara que el meu comentari no sigui sobre Sentmenat, segur que trobarem al poble algú que hi visqui, que sigui originari del País Basc i així em doni una certa “coartada” per poder escriure aquesta entrada en el bloc.   Aquests dies ha tornat a sortir el tema de la il·legalització d’uns partits polítics que només es presenten al País Basc, ANB i EHAK. S’acosten eleccions, i “algú” ha decidit que cal tapar la boca a una part molt important de la població d’Euskadi, deixant-los sense la opció política que haguessin triat.
Llegeix més

Fa uns dies, passejava els meus dos gossos, com faig gairebé totes les nits, quan un cotxe es va parar a costat meu, i un noi xinès em va preguntar si sabia com anar al carrer Miles Davis. Vaig contestar que no coneixia cap carrer amb aquest nom, i el xinès em va mostrar un planell de Sentmenat senyalant-me el carrer dedicat al músic americà. Vaig veure que el carrer era el que hi ha al davant dels pisos de La Caixa, a la nova barriada de Can Peric. Li vaig donar les indicacions...

- Baixa per aquest carrer i després gira a la dreta -li vaig dir- i agafa el carrer que va en diagonal i puja una mica.
Llegeix més