El poble que guarda la seva llengua té la clau de la seva llibertat

 

 

Aquesta és la frase que portava enganxada a la part de darrera del meu primer cotxe, i sempre m’ha semblat encertada en el nostre cas, el de Catalunya i els catalans. Potser no és la llibertat el que ens garanteix la llengua però si és el que més ens defineix i manté com a poble diferent dels que ens envolten. A vegades sembla que nosaltres no en siguem del tot conscients, però en canvi si que ho són els que volen diluir la nostra cultura i assimilar-nos a la seva, tal com han fet des de fa segles i continuen fent avui.

La guerra contra la llengua, els castellans sempre l’han tingut molt clara, des de la guerra de Successió, i només cal  saber les instruccions donades pel fiscal de Castella, l’any  1716, als corregidors del Principal de Catalunya sobre la introducció del castellà a Catalunya de manera que “se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.

Per això no em sorprèn que avui al diari hagi llegit que en Zapatero i Montilla hagin negociat, amb molt de “cuidado”, l’entrada al Tribunal Constitucional d’Eliseo Aja en representació del Congrés de Diputats, després de la petició de la Generalitat de que hi hagi un magistrat català en aquest tribunal.

La relativa sorpresa, sabent com les gasten els anti-crosta, és que Eliseo Aja és un dels signants del manifest en defensa del castellà a Catalunya, promogut pel Foro Babel. Us imagineu el que votarà el “nostre” representat en qualsevol qüestió lingüística que se li presenti ?